els teus dits

Sort de Naiade, que me l'ha posat davant dels ulls! No l'havia llegit i em sap greu perque no sé si els versos dibuixen la música o el piano llegeix les paraules. Homenatge i companyia delicada i precisa, tendra i armoniosa, junts son de gran bellesa.
Si em deixes el barret, me'l podré treure.

Una abraçada.

Has aconseguit una poesia que acompanya a la perfecció la música. La he llegit i rellegit seguint el compàs i poc a poc he anat entrant dins el relat, aconseguint imaginar-me els dits saltironant pel teclat. Ha aconseguit relaxar-me i donar-me pau. Et felicito Ferran.

Una forta abrasada

Tens una imaginació sense fronteres, una ment oberta a noves experiències. Gràcies.

Salutacions

Marc

solament que m'agrada el ritme de les imatges, alegres i musicals

d'una musicalitat extraordinària. Aconsegueixes enllaçar imatges i sons de pluja molt eficaçment amb figures en moviment, en una dansa evocadora (els dits, els ulls, la llengua, les rialles) i les tecles del piano com a teló de fons (del blanc al negre, del negre al blanc). Tenen harmonia les teves paraules
...
a remullar els teus afanys
les teves mans
els teus dits
del negre al blanc
del blanc al negre

Josep M. Espinàs, en el seu llibre "El meu ofici",diu que un escriptor ha de tenir una bona oïda. Una afirmació que em va sorprendre quan la vaig llegir, però que ara comparteixo plenament.

Un plaer la teva participació als reptes!

Xantalam