Els coloms també parlen

Un relat de: panxample

Està acostumat a l'absència dels sons , té un problema important d'audició des de molt petit, viu gairebé dins del silenci,això ha fet que al primer cop d'ull sigui una persona desconfiada. Ara de gran i que pot , segurament animat per la seva dona , ha decidit posar-se un d'aquests aparells minúsculs que gairebé ni es noten , un audiòfon , per millorar la seva audició.

Ell s'ha fet a l'idea de no oir i a més a més, li és una bona excusa per sentir i escoltar només allò que veritablement l'interessa. Prou bé li ha anat fins ara , a la feina ,a la partida del dòmino ,amb els amics , amb la família i sobre tot quan passeja. Les llargues passejades són més gratificants amb silenci, tot belluga al seu voltant per art de màgia, com una odissea a l'espai. Quan li parlen a certa distancia sent com un bruuump... bruuup.....,ell assenteix amb el cap, però no entén el que li diuen .

Ve-t'ho aquí, ja té el ditxós aparell. El primer contacte és terrible ,ho sent tot i a un volum que supera el seu aguant .

Quins sorolls és insuportable!!.

Bé, ara és qüestió que no s'atabali i que de mica en mica es vagi acostumant, clar ara tot es nou per vostè, li diu el professional.

La seva dona animant-lo està tot el rato , explicant ,que si que li anirà molt bé i d'aquí per amunt, però no ha canviat el to al que està habituada a parlar-li.

No cridis.....ja et sento! .

Ara, fins i tot li agafa malt de cap, però aguanta és un home fort . Demà és diumenge i ho provaran un altre cop, aniran a passejar.

Encara li dura el mal de cap, però res endavant. Ja mi acostumaré.

Els pardals no piulaven, cridaven com energumens, el refreg de les fulles era com fregar dos papers de vidre,la gent passejava però a crits, el soroll de l'aigua era estrident al caure a la font, sent una moto de joguina com si fos metralla, el lladruc del gos li sona a trons i llampecs de turmenta d'estiu. A l'home no sap que li passa .

Anem , anem cap a casa...

Els coloms pel seu voltant, amb els paps inflats fan.- BRUUUUP........BRUUUP Brruuuuuuup.....I això que és ? els coloms també parlen?......

Anem cap a casa , anem!!!!!!.

Ara té l'aparell a un calaix de la tauleta de nit i és l'home més feliç del món . Viu amb el seu silenci, encara que la seva dona cridi quan li parla.







Comentaris

  • Potser no val la pena escoltar-ho tot[Ofensiu]
    nuriagau | 20-07-2010 | Valoració: 10

    Un relat que ens fa reflexionar que potser no val la pena escoltar segons quines coses, oi? Una història simpàtica i divertida amb un títol molt original que crida l'atenció.

    Enhorabona, panxample!

    Núria

  • Un relat ...[Ofensiu]
    Naiade | 20-07-2010 | Valoració: 10

    ...molt divertit, m'he fet un tip de riure. Segur que t'has inspirat en un cas real, perquè l'has portat molt bé. Deu ser fort, acostumar-se a els sorolls que els que hem tingut la sort de sentir sempre, ja ens molesten.
    M'ha fet pensar en una companya de feina que li va passar com al teu protagonista i el dia que li van posar l'audiòfon, ens va dir:- A partir d'avui, ja no podreu criticar-me , que us sento!!!

    Una abraçada

  • Curiós relat[Ofensiu]
    brins | 20-07-2010 | Valoració: 10

    Un relat ple de simpatia i d'originalitat. Qualsevol dels sentits de què disposa el ser humà és important i necessari a la vida;és lògic que el protagonista del teu relat hagi volgut solucionar la seva mancança, però adaptar-se a un aparell nou ha de ser força dificultós.

    Et felicito per l'humor amb què ho has sabut explicar.

    Una abraçada,

    Pilar

  • molt divertit[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-07-2010

    ;-)) m'ha fet recordar el meu pare, quan li vàrem comprar un per veure la tele... al final va dir que preferia llegir!! que aquella gent cridava molt més del que es pensava, i que sentia converses nostres que el distreien... ho sentia tot, vaja!

    tant de bo pogués jo tenir un xic més de silenci dins meu, però els aquifers no ho volen.

    Salut panxample i família!

    Ferran

  • Sons i silencis[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-07-2010

    El silenci ( o la paraula ) pot arribar a ser un un càstic o un bé molt valuós...
    Li passa el mateix que a la soledat ( o l'altra cara de la mateixa moneda, la companyia ), em sembla: per algunes persones o en alguns moments representen un premi i en d'altres o per a d'altres, una condemna.

    Un relat ben curiós, aquest, amb títol intrigant, sobre un personatge peculiar!
    Parlant de relats curiosos i personatges peculiars... si et va agradar el Retrat..., et puc oferir tota una Galeria de retrats d'home feliç caient en un forat.

    T'envio una abraçada silenciosa,
    Unaquimera

  • bona història panxa...[Ofensiu]
    joandemataro | 08-07-2010 | Valoració: 10

    en to s'humor sobre un tema que afecta a moltes persones però que com tu dónes entreveure no té perquè ser un problema en sí .... o a tot se li pot trobar la seva part bona vaja...
    per cert farem pinya a la mani de dissabte doncs...
    una abraçada frescota
    joande

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de panxample

panxample

45 Relats

292 Comentaris

66389 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.

Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".

la calaixera