Elixir

Un relat de: Naiade

L’Eloi vivia en un poblet a la vall del Pirineu. Des de ben menut, solia passejar per la generosa natura que envoltava aquella localitat. Li agradava observar l’entorn, escoltar la fressa dels arbres i seguir el corrent dels rierols, mentre s’impregnava de les aromes del bosc i n’admirava els colors i les textures.

Cada primavera tenia el costum de banyar-se nu en un gorg que es formava sota una petita cascada que recollia l’aigua nítida i cristallina del riu i aquell matí, desprès de deixar la roba darrere una roca, s’hi va submergir. Hi va estar una bona estona escoltant el so relaxant de l’aigua que queia a raig. De sobte, un suau i repetitiu cruixit el va posar en alerta i, en obrir els ulls que tenia mig clucs, va entreveure una noia jove i bonica que s’esmunyia a traves de la cortina d’aigua i desapareixia. Sorprès, va esperar una estona i, en veure que no sortia, va decidir vestir-se i entrar-hi ell, no fos cas que ho hagués somiat.
Va traspassar el mur d’aigua i es va adonar que allà s’hi amagava una cova. Va entrar-hi decidit, esperant trobar la noia, però no veia ningú. Va seguir un estret passadís llarg i tortuós i quan ja pensava de tornar cap enrere,va clissar una galeria plena d’estalactites que s’obria davant seu. En un racó, sobre una llosa de pedra, hi havia un complex aparell de vidre format per diverses estructures; recipients panxuts plens de líquids de diferents colors que circulaven per tubs cargolats, barrejant els continguts que anaven canviant els tons fins arribar a una zona on entraven en ebullició i esdevenien unes minses gotes de color ambarí que queien concentrades dins un petit receptacle. A l’ambient, hi flotava una aroma dolça, com d’almívar, que el va arribar a marejar fins a perdre el coneixement.

Ningú no va saber res més d’ell.

Segles més tard,un noi anomenat Eloi junt amb una noia jove i bonica anaven cada any a aquest indret pel solstici d’estiu i esperaven pacients la seva ampolleta d’elixir.

Cap dels dos havia envellit gens.

Comentaris

  • Jo crec que no ens has situat prou...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 30-05-2011 | Valoració: 10

    Jo crec que no ens has situat prou, almenys a mi, que em perdo pels corredors de casa meva. Ara bé, si ens facilitessis més dades d’on es troba aquest gorg, podríem organitzar una excursió de relataires. Pensa-t’ho...! Ja ens diràs alguna cosa.
    —Joan—

  • Amb els cinc sentits[Ofensiu]
    nuriagau | 18-05-2011

    Com que he estat un temps “desconnectada” d’Rc, m’haig d’anar posant el dia en la lectura de relats. No sé pas si ho aconseguiré.

    En aquest cas ens has ofert un relat que tracta sobre l’elixir de la joventut embolcallat de descripcions de la natura molt acurades. Unes descripcions que contenen informacions d’olors, de sorolls, de colors... amb tota mena de detalls.

    Ens seguim llegint

    Núria

  • Valentia i premi[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-02-2011 | Valoració: 10

    En el seu moment ( és a dir, quan vaig comentar-te el "Fanalet blanc" ) vaig prendre nota que deixava aquest relat teu per més endavant, i els dies anaven passant i no trobava el moment adequat... però he decidit que d’avui no passava, i veig que he fet bé, perquè ja tens nous relats publicats.

    En començar a llegir aquest "Elixir", he trobat de seguida la manifestació de la teva estima envers la natura..
    Et confesso que també m’has despertat l’ànsia de què arribi aviat la primavera!

    Tornant-me a centrar en la teva narració, he pensat que aquest Eloi havia de ser un noi valent i gens fredolic, ja que l’aigua dels gorgs del Pirineu a la primavera ha d’estar més aviat gelada, jejeje!
    Però la seva decisió ha tingut premi, en aquest cas: si s’ho hagués pensat massa i no s’hagués banyat, no hauria fet el descobriment que li va canviar la vida, oi?
    Queda clar, doncs, que de vegades cal arriscar-se per obtenir quelcom!

    T’envio una abraçada sense riscos,
    Unaquimera

  • Bon relat[Ofensiu]
    joanalvol | 30-01-2011 | Valoració: 10

    Ben pensat, cercant l’elixir de l’eterna joventut. El fluid, el flaire que desprèn tot el paisatge, l’aigua i fins i tot la roca on guarda la roba que ja no li caldrà mai més.
    Una abraçada, Montse
    Joanalvol

  • Sorprenent[Ofensiu]
    llamp! | 29-01-2011 | Valoració: 10


    Quina sorpresa de relat! Curt, però ben estructurat, senzill, però ben adjectivat. La història en sí és una llegenda, com tantes altres. Però m'encanta la claredat amb què exposes els fets i les circumstàncies amb què es produeix tota la història.

    Ben trobats, Naiade!

    Amb aquest nou format de RC em perdo una mica. Però no hem de negar que es poden fer més virgueries i coses que amb l'anterior format.

    Records!



    Centelllejant!

  • La màgia de l'aigua[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-01-2011 | Valoració: 10

    Realment l'aigua té un poder d'atracció meravellós.El teu relat ho ha sabut captar perfectament. I a més m'ha transportat a un lloc conegut,les Dous, de Torrelles de Foix; si no ho coneixes t'ho recomano. És una història molt tendra que sempre s'agraeix llegir. T'ho continuaré fent, apa. Petons Montse, oi?
    aleix

  • Bonica la historia, [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 11-01-2011 | Valoració: 10

    en la que he pogut imaginar el bell raconet que descrius, les gèlides i transparents aigües dels rierols pirinencs, el gorg net i transparent, i fins hi tot el laboratori on es destil•la l'elixir, però desafortunadament no l’he pogut tastar i segueixo envellint.
    Un plaer llegir els teus relats, amb el desig d’un any venturós rep la meva abraçada
    J.Lluís

  • com t'agraden[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-01-2011

    i és natural, els relats amb rius, tolls, salts d'aigua i tot allò que el bosc pugui amagar enllà de coves, fades i altres misteris, i com és evident, amagant els seus secrets!

    Sembla que vas seguint un temàtica de natura amb la que bé podries fer-los lligar en un relat o recull... no em facis cas, però podria ser una idea. Potser li cal una repassada al relat, però si fas el recull ja ens parlarem.

    Bona feina Montse!

    Ferran

  • ai, l'elixir de l'eterna joventut[Ofensiu]
    joandemataro | 10-01-2011 | Valoració: 10

    com ens agradaria a molts tenir-lo!!!
    Gràcies pels teus comentaris tan amables, seguim en contacte
    una abraçadota
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

273821 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com