El xoc

Un relat de: Aleix de Ferrater

Començava a fosquejar, els fanals del carrer encara no s’havien encès, la tarda s’anava abrigant i un lleuger llevant presagiava incerteses. En Dani tentinejava més del compte. Feia tard. Tenia hora a les cinc i gairebé eren les set. Segur que la Martina, un cop més el reprendria.
Va entrar a l’ambulatori esquivant els fumadors clavats a l’entrada.
-Pudents de merda! –es digué rabiós, en veu baixa.
L’escalfor de l’edifici, però, s’agraïa. Tombant a mà esquerre i veient la gran quantitat de gent que esperava l’ascensor, decidí pujar a peu els dos pisos que el separaven de la consulta. Sort però, de la barana que el va ajudar. Al primer girant de l’escala una coneguda sensació de mareig el va deturar uns instants. La coneixia prou bé i, un cop més, la superà amb unes inspiracions suaus. Els darrers graons els pujà més a poc a poc. Malauradament no es va fixar en la porta de vidre oberta, topant-hi sorollosament. “Collons!”, es digué.
Emprenyat, va forçar el pas i va girar pel passadís de l’esquerre. Arrambats a la paret una parella d’avis el van esquivar com van poder. Deu passes més enllà en Dani va fer mitja volta. Aquell passadís no era el de la Martina, sinó el de’n Menotti, el psicòleg. Hi havia anat el dia abans i s’hi havia dirigit per inèrcia. Ara sí, aguantant els insults dels avis i de nou al vestíbul, va prendre el de la dreta apretant el pas. Al fons del corredor la sala d’espera de la infermera Martina era buida. “Millor –va pensar, encara esbufegant i amb una mà al front-, el proper ja seré jo”.
Vint minuts inacabables va tardar en sortir el pacient que el precedia. Des de la porta i tossint, aquest es va acomiadar, donant tres vegades les gràcies a la infermera, amb un accent de l’est que en Dani no va acabar de precisar.
-Puc passar? –preguntà ell nerviós.
-Passa, passa Dani. I tanca la porta.
El despatx de la infermera Martina era petit i fred, com gairebé tots els de l’ambulatori. En coneixia uns quants, però aquell sempre tenia el càlid detall d’un ramet de farigola o romaní damunt la taula que el diferenciava dels altres. Ella mirava l’ordinador sense aixecar el cap per a res.
-Fas tard Dani, ho saps? -digué la infermera, d’uns quaranta-cinc anys, rossa de pot, d’aspecte rodó i maternal- Dilluns també vas arribar amb una hora de retard.
-Sí, ho sé –contestà en Dani, trenta-cinc anys mal girbats, mal afaitats i mal vestits-. Estic molt liat, saps? Vaig de cul i no puc amb tot.
-què és tot, Dani? –preguntà ella sense aixecar els ulls de la pantalla.
-Hòstia Martina, que tu no ets en Menotti! Estic liat i punt. Va, posa-me-la i deixa’m estar!
Sense dir res, la infermera va aixecar el cap, va clavar una llambregada seca al noi i es dirigí a la part posterior del despatx. De l’interior d’un armariet en va extreure una injecció.
-Ja et pots anar estirant –li digué secament- I ves preparant els calers.
La Martina s’atansà a la llitera, li passà un cotó fluix amb líquid antisèptic i li clavà la injecció. En Dani va emetre un lleuger gemec i es va tranquil•litzar gairebé a l’acte.
-Ja està. –digué ella seriosa agafant els diners- Dilluns que ve arriba a l’hora, d’acord? No vull tenir problemes.
-D’acord.
Dos dies després, els Mossos d’Esquadra interrogaven la infermera Martina a la caserna. L’havien localitzat a la guia i l’agenda del mòbil de’n Dani. A les nou de la nit uns veïns van trobar-lo mort, estès al replà de l’ascensor. Després de pressionar-la una mica, la Martina no va poder aguantar més i va confessar-ho tot. Era traficant i utilitzava la consulta de l’ambulatori per a inocular les injeccions. Aquella tarda, però, es va confondre; enlloc de l’habitual dosi d’heroïna d’en Dani, havia agafat la de la vacuna de la grip. El cos del noi, molt debilitat de defenses, no va aguantar el xoc.

Comentaris

  • Ets un[Ofensiu]
    allan lee | 06-03-2015

    crack, noi, toquis el tema que vulguis. Magnífic relat!
    No vinc tant per RC, però visito als amics i/o admirats. En aquest cas, les dues coses. Una abraçada ben gran

    Silvia

  • Desconcertant[Ofensiu]
    leonardo | 11-02-2015 | Valoració: 10

    el teu relat, molt ben portat. Un fet qüotidià acaba sent un bon guió d'una novel.la negra. Com sempre m'encanta llegir els teus relats.

    Una abraçada

    Vicent

  • Molt bon relat![Ofensiu]
    Somiadora sense somnis | 06-02-2015 | Valoració: 10

    Sempre que llegeixo els teus relats aconsegueixo oblidar el que m'envolta. Bona senyal! ^^

  • tapisser | 02-02-2015

    ...perqué el telèfon de l'infermera no el deus tenir. No?
    Molt bo!!!
    A disfrutar aquesta nova vida

  • Encara...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 22-01-2015 | Valoració: 10

    Encara em fa mal la topada amb la porta de vidre, m’he despistat pels passadissos de l’ambulatori i, si ja en tenia poques, m’has tret les ganes de vacunar-me de res de res.
    M’agrtada, Aleix, m’agrada!
    —Joan—

  • Caram, que fort![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-01-2015

    Poc que m'imaginava un final com el que ens presentes. Una història personal molt ben portada i visualitzada. Sempre hi ha algú que se n'aprofita del seu càrrec. Caram amb la infermera! La descripció d'en Dani la trobo tan real que sembla que surti del text i es personifiqui. Un gran mèrit el teu, Aleix!
    Una abraçada, company!

  • Tens una virtut[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-01-2015

    especial per a descriure ambients i situacions. Això fa que el lector/a es trobi vivint el relat que descrius.
    Un final inesperat i sorprenent al màxim .
    Una abraçada a tu i a la teva encantadora Olga.

  • Un bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Dónes una gran força a les teves histories. Les pots anar seguint i imaginant com si fora el guió d'una pel·lícula. Entres dins el món dels personatges fent sentir i analitzar el mateix que ells. Inclús m'ha semblat sentir un cert aroma a romaní.
    Una abraçada

  • Un bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 19-01-2015 | Valoració: 10

    Dónes una gran força a les teves histories. Les pots anar seguint i imaginant com si fora el guió d'una pel·lícula. Entres dins el món dels personatges fent sentir i analitzar el mateix que ells. Inclús m'ha semblat sentir un cert aroma a romaní.
    Una abraçada

  • Necessari[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 18-01-2015 | Valoració: 10

    S'ha d'arribar al final per entendre-ho, però expliques un problema social ( dos a la vegada en realitat ) que fa copsar aquell sentiment per a a la inseguretat que es poleix en hospitals sense arribar a ésser notícia, i que cal reivindicar sempre de tant en tant. Les petites coses fan molt de goig, aquesta com a reflexió, i és que a nivell social hi ha tantes coses les quals s'amaguen... un gran relat contundent.


    Sergi

  • Amb raó em fan tanta por les injeccions...[Ofensiu]
    brins | 14-01-2015 | Valoració: 10

    M'encanten tots els teus relats, Aleix són un recull de percepcions i de sensacions extraordinàries. Qualsevol fet quotidià es converteix a les teves mans en una gran història. Et felicito!

    Deixa'm comentar-te una "petitesa": Crec que el gerundi "topant-hi" no és correcte perquè no es refereix a una acció simultània", sinó posterior. Entenc que el protagonista primer no es va fixar en la porta oberta, i després va topar-hi. Hauríem de dir, doncs, " i va topar-hi ".

    Em permeto una altra gosadia: No t'agradaria participar en el Repte de les mascotes? Seria un gran honor...

    Una abraçada,

    Pilar

  • La corrupció...[Ofensiu]
    AVERROIS | 14-01-2015 | Valoració: 10

    ...arriba a tot arreu. És una pena que en un planeta tan bonic com el nostre, tot passa desapercebut i tan sols mirem al cel quan plou. Hi ha gent que es mou entre quatre parets molta part de la seva vida i es perd la llum dels colors, les olors, els sorolls.
    Molts segueixen el camí senzill del passar i si poden adormir el cervell encara millor, dia que passa any que empeny, però per arribar a on? Al final crec que s'adonaran que han perdut el temps i la vida per uns moments de plaer extrasensorial.
    Mercés pels teus comentaris.
    Una forta abraçada meva i de la Filo.

  • cotidianeitat[Ofensiu]
    celesti1462 | 14-01-2015 | Valoració: 10

    Feta corrupció. Perquè no tan sols els poderosos poden ser corruptes. Hem de començar per nosaltres mateixos.

    Moltes gràcies pel comentari a El cau de les disfresses, efectivament és tractava de fer por ja que el relat va particioar al Repte 577 Nadal Negre, proposat per Deòmises..

  • No us vacuneu![Ofensiu]

    Un relat molt ben construit i del tot possible.
    El meu metge de capçalera diu que l'únic any que es va vacunar va agafar la pneumònia. Hahaha...

  • Selecció artificial [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 12-01-2015 | Valoració: 10

    És molt divertit veure com transformes qualsevol aspecte de la vida quotidiana en alguna cosa controvertida i curiosa. Això si, sempre, amb un toc de romaní.
    Un petó
    Pinya de rosa

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

98 Relats

1956 Comentaris

101986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.