EL TELÈFON

Un relat de: Materile


La seva casa, des que s’havia mort el seu marit,era un museu. La Pura sempre deia que les coses tenien vida i no les podia abandonar o llençar mentre funcionessin. I qui s’atrevia a portar-li la contrària? Qui més qui menys deixava que visqués el que li quedava de vida.

El temps passava monòtonament, cada dia el mateix, fins i tot carregar els mòbils. Sí, els mòbils, en tenia sis!! Els dos últims ja eren intel•ligents, que en diuen, i ella sempre ho recalcava. Ui, si el seu marit visqués! Ell només en tenia un, d’aquells que es pengen a la paret i sempre saps on el tens. Tampoc el perds o te’l roben. No els has de carregar cada dia. Aquells eren una altra cosa molt diferent als d’ara.

L’últim que es va comprar hi pot fer un munt de coses: fotos, escriure i enviar imatges. Pot compartir la seva vida, si vol. No ho fa perquè ja quasi no s’hi veu i no li queda quasi ningú. Però ella els manté vius!

Sistemàticament, cada dos dies els carrega tots. Tots juntets i alhora. Ai, si ho veiés el seu marit que al cel sia, que no se li ocorri baixar, que allà dalt està molt bé, i ella a la Terra.

Sí, sí, quan ve algú sempre li pregunta per què ho fa, i ella, una mica mosca, sempre respon: “perquè encara tenen vida”; tant costa d’entendre?

Això sí, ho ha de reconèixer: Quan arriba Nadal és un martiri i té molts problemes.

A certes hores, quan està dinant amb la seva millor amiga, sonen tots els mòbils, allò si que és desconcertant i ella ha de córrer i dir-li, a la seva amiga, agafa aquest o l’altre i digues un moment...

Un any, l’Angeleta li va preguntar per què passava aquell desori, i la Pura va dir que tenien vida pròpia i que en cada un tenia una llista diferent d’amistats, però és que Nadal era Nadal per a tots.

La Pura era molt prudent i no volia que en canviar de telèfon i traspassar els números de les amistats se’n perdés cap.

En aquesta vida si no fas cas de la prudència et pots perdre moltes coses que et feien feliç.

Comentaris

  • Molt original...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-01-2019 | Valoració: 10

    Ho he llegit atentament i m'ha semblat un relata molt original, caram!! Bé, que has tingut una gran imaginació molt rica amb això del telèfons mòbils, que m'ha fet riure un tant al llegir-ho.
    La meua enhorabona, Materile.
    Gràcias per compartir les teues vivències i originalitats.
    Una abraçada
    Perla de Vellut

  • Telèfons vius[Ofensiu]
    Vicent Terol | 18-01-2018 | Valoració: 10

    M'agrada el joc de la "vida" dels telèfons i el fet que el marit de Pura és mort. És un relat original que, més enllà de la lectura superficial, ens aporta algunes reflexions al seu rerefons. Molt bé, Materile.

  • Col·leccionista de mòbils...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Col·leccionista de mòbils. Això, això és la Pura, una col•leccionista compulsiva de mòbils... encara que ben mirat potser em passarà a mi això de no saber com traspassar els números d’un aparella un altre. Ja en parlarem, ja en parlarem!
    —Joan—

  • Ingeni pur[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Caram, aquest relat és ingeni pur! D'on has tret aquesta magnífica imaginació? Els mòbils tots connectats perquè estan vius, no com ell. Ingeniós i emotiu alhora. cap i cor, vaja. Total, un gran còctel literari. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Bonic relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-11-2017 | Valoració: 10

    Entenc molt bé la teva protagonista jo no em se desfer de moltes coses que no serveixen quasi per res i les guardo, M´agrada molt

  • Jo l'entenc[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-11-2017

    Ho poso aquí que ben baixet que no em senti ningú, però jo l'entenc a la teva Pura.
    A mi també em costa desprendre'm dels objectes. I en el cas dels mòbils, vaig mantenir mig any el tonto per a les trucades (encara el faig servir de despertador, en té prou amb un dia de càrrega setmanal) i el llest per als whatsapp.
    Que tinguem un bon curs relataire, Materile!

  • divertit[Ofensiu]
    Endevina'm | 19-11-2017

    i quins maldecaps que ens busquem, per ser massa prudents.

    Bon relat!

    Ferran

Valoració mitja: 10