El secret d'en Simó

Un relat de: panxample
Les peixateres les hi prenen de la barca. Les seves sèpies són les millors, les més maques, les més vistoses, fan un goig que enamoren. Ningú sap on les pesca, però les seves sèpies tenen un color especial, daurat, una presència que les fa úniques, són les primeres a vendre, entren per la vista. Les sèpies d'en Simó ja tenen fama. Simó, el pescador, no les menja mai.
Li agrada sortir a la mar, la mar l'estira, és casa seva. L'aigua, l'aire, la salabror, la màgia dels seus sons, els colors de l'infinit, al bell mig del seu horitzó circular, és el seu món. Viu dels petits regals que li dóna, per a ell és una necessitat fer-se a la mar cada dia. A la posta es deix portar amb el balanceig, és el seu gran amor, un desafiament constant, inexplicable, la mar i ell.
Es planteja la seva vida, que vol fer quan sigui gran? Encara és jove, podria treballar molt i guanyar molts diners amb les seves famoses sèpies. Però ja li està bé així, poca pesca i sovint molta sorra. Ho té clar, vol viure en un petit poble a la costa, vora el mar, fent una vida tranquil·la, de repòs. Gaudir del que més li agrada, les passejades, la partida de dòmino i fer-se a la mar. La mar és la seva passió.
Mentre espera que piquin les sèpies, els calamars, els palangres o quatre sardines que arreplega tirant el rai (ja fa per anar tirant), s 'adona que el que voldrà al jubilar-se, precisament, és el que està fent cada dia. Observar les sirenes, escoltar la seva remor, amb la salabror als llavis s'omplen de petons, hores de quietud, de tranquil·litat. En canvi a les hores de mestral, parla de tu a tu amb el mateix diable. Enfurismat, enutjat, embogit, descarrega la seva ràbia amb una bona pixarada damunt les sèpies.
En Simó no menja mai sèpia, prefereix un bon llobarro a la brasa o fins i tot quatre sardines ben grosses i grasses, però de sèpia no, no en vol, això que les seves sèpies fan molt de goig, tenen un color especial, són les millors de la llotja.

Comentaris

  • viure el seu somni és la felicitat[Ofensiu]
    liudmila | 19-04-2011 | Valoració: 10

    Si hi ha alguns que saben com viure...

  • A part...[Ofensiu]
    AVERROIS | 31-01-2011 | Valoració: 10

    ... del toc d'humor, que està molt bé. El relat m'ha fet posar la pell de gallina. Qui no voldria poder gaudir del que està gaudint el Simó. La Mar, la tranquil·litat, les passejades per la sorra o tan sols jugar al dominó entre amics. La vida ens porta en un remolí de presses i de nervis, i al final perquè? Per adonarnos de que l'hem perduda miserablement.
    Gràcies per comentar-me i una abraçada.

  • En Simó té un secret ben guardat[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-01-2011 | Valoració: 10

    Arribo avui fins el darrer relat teu de l’any 2010, després de veure que ja has publicat en l’Any Nou ( ja tinc ganes de llegir el que tens al pap! ).
    No he volgut, però, perdre’m el secret que segons anuncia el títol conté aquesta narració teva, així que vaig a descobrir-ho...

    Un secret professional molt ben guardat, aquest!
    I un somriure de complicitat, el que fas néixer en la cara de la lectora, en compartir-ho! ;-)

    Tot i que en el primer paràgraf ja insinues l’essència del secret ( “Les sèpies d'en Simó ja tenen fama. Simó, el pescador, no les menja mai.” ), el fet de parlar després del seu gran amor i passió, el mar, de les sirenes, o la seva relació amb el diable, fan pensar que els trets aniran en aquesta direcció... però no!

    Has conduit amb encert el relat en més d’una direcció, però has arribat a la meta davant un públic somrient i complagut: què més pot desitjar un autor?

    T’envio una abraçada des del cor, sense secrets,
    Unaquimera

  • gràcies[Ofensiu]
    joandemataro | 04-01-2011

    pel contacte que hem tingut aquests mesos, espero que el nou any seguim en contacte i et desitjo que els reis et portin moltes alegries
    joande

  • Bon gir[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 29-12-2010 | Valoració: 10

    Quasi al final de la història, que ens ofereix un toc d'humor i ens provoca el somriure. M'agrada com expreses tots aquests sentiments d'una persona que ha trobat en la natura la seva manera de viure i de sobreviure, sense que li calgui res del que moltes altres ambicionen cada dia.
    Una abraçada
    I bon any!

  • Povres sèpies![Ofensiu]
    joanalvol | 28-12-2010 | Valoració: 10

    El relat es desenrotlla bé, s’espera una mica de màgia i de sobte un rampell ens mostra molts aspectes de la vida, tant reals com ignorats.
    Salutacions
    Joanalvol

  • molt bo el secret...[Ofensiu]
    joandemataro | 20-12-2010 | Valoració: 10

    inesperat que li dóna un toc d'humor a un relat on surten molts sentiments de vida, de relació amb el mar, de projectes... està ben treballat
    et felicito, t'agraeixo el teu contacte i t'envio una abraçada amb m'agia nadalenca
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de panxample

panxample

45 Relats

292 Comentaris

65871 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.

Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".

la calaixera