El retorn de la bèstia

L'exposició feia de pròleg de la Setmana de Novel·la Negra de Barcelona. Aquesta havia reunit més de seixanta llibres i documents relacionats amb l'obra de Sir Arthur Conan Doyle, "El gos de Baskerville" i aquella atmosfera gòtica es respirava només entrar al vestíbul de la biblioteca municipal. Arribà extenuat, ja havia començat el discurs d'apertura, per la qual cosa es mogué sigil·losament cap al fons de la sala. Tothom era de peu al voltant del comissari de la mostra, escoltant amb més o menys atenció. Ell no. Havia viatjat des del sud-oest d'Anglaterra per recuperar el que li pertanyia i tornar-ho al seu lloc d'origen, el "cottage" familiar al comtat de Devon. La seva implicació havia de ser la justa per no despertar cap sospita.
En sentir els aplaudiments del públic i veure com eren convidats a prendre un aperitiu al bar del local, aprofità per dirigir-se al jardí interior on hi havia gran part del material. I allà descobrí un bon amagatall, un cobert pels estris de jardineria, on esperaria la caiguda de la nit.


*

Quan enfosquia, la gent restava a casa seva, recloïa els nens, tancava el bestiar i no dormia. Tothom mirava enrere, el maligne havia tornat. Semblava com si el temps hagués retrocedit desenes d'anys. La por era més paralitzadora, ja que el retorn del perill escampà de seguida la desemparança entre la població. Aquell ésser sobrenatural era un aliat del dimoni, no trobava consol en el menjar que els vilatans deixaven a la porta de les cases ni als estables, i ells tampoc en les pregàries quotidianes. La proximitat de l'alba era l'única seguretat davant el monstre. Com és que havia tornat?. El darrer cop que aparegué s'havien aplegat en grups, havien fet batudes pels boscos i l'havien liquidat. Però aquella tardor reviurien el descens a l'abisme més torbador : un nou cos mort apareixeria, amb símptomes clars de carnisseria.

*

Passades les deu de la nit, quan només el silenci podia descobrir-lo, començà a cercar el que l'havia dut fins allà. Si hagués cregut en Déu, s'hagués emparat en l'oració, perquè almenys els seus esforços fossin respectats per aquell diabòlic flagell que el perseguia com als seus avantpassats. Però ell era part d'aquella maledicció, ell era el portador de la llegenda i just al seu davant es trobava el que havia vingut a buscar : el seu diari personal, robat per un treballador de la família i venut a una editorial anglesa com si fos un esborrall de l'obra del gran escriptor. A Devon, ja havien patit la seva tornada, però és clar, fora d'allà, era un home-gos de ficció.