El porno està bé quan excita, no?

ma agradat la manera en k as enfocat aket relat es força original i dona a veure k porno d conya, ara hi ha coses (un pel) cutres k (potser) sobren...

(feia molt k no escrivia cap comentari...)

FRAN's

Això de veure el sexe com una cosa porca, potser tindrà força a veure amb el fet de que l'església catòlica, d'una influencia secular i innegable a la nostre societat, consideri el sexe tan brut i indigne. Tant com per ordir el mite en forma de dogma, de que quan el fill de déu - la minúscula és perquè no hi crec - es fa home, neix d'una verge. Humà del tot, menys a l'hora d'ésser engendrat: no podia pas ésser, de cap manera!, que el fill de déu fos el fruit d'un acte tan porc, immoral, indecent i pecaminós.
Dispenseu, això només son cabòries d'un cap poc dotat per la filosofia (i totalment negat per la teologia). Però així ho veig, i així ho exposo, i m'agradaria acabar recordant aquesta perla genial d'en Woody Allen: Is sex dirty? Only if it's done right.

Quan em van començar a sortir pels al meu cos quan encara no havia donat 13 anys de passes en aquest mon, vaig començar a veure porno. Era jove. Em servia pel proposit de descobrir les coses bàsiques del sexe. Vaig creixer, em van enssenyar què és l'erotisme. La diferència era obvia. Continuava veient porno. Per què? Cosidero que s'han de coneixer les dues vessants, en aquest cas del sexe, per escollir i opinar. Així amb tot. El teu relat m'agradat per que has transmés a la perfecció el tedi que suposa veure una peli porno. Vaig a veure si escric un relat amb polles i conys. Soc un porc, i que?

1. el relat acaba dient "llavors me'n vaig a dormir, me n'he cansat, escolta" = m'aborreix

2. quan puguem parlar de conys, tetes i polles sense que ningú ens tracti de porcs -animals poc atraients sexualment, per cert-, crec que hi haurà més llibertat, més alegria i menys violència.

3. intenció del relat: confirmar que encara hi ha gent que ens tracta de porcs per parlar de conys, tetes i polles, quan crec que és evident que el relat -si era això el que preocupava a en Ferran-, de pornogràfic, no en té res.

4. va, sí, posem en venda la Tiamatina!

A mi em sembla que l'únic que fa l'autora és descriure unes imatges i que en cap moment en pren partit, totalment objectiva. I és cert que el porno mou una milionada, però serà per algunes raons. I no ens enganyem, tots hem vist porno voluntàriament alguna vegada, per a o per b. Trobo que la descripció és molt acurada i molt visual (és clar, era a la tele), però el relat esdevé fred, com fredes han d'estar les noies, que suposo era la intenció de l'autora.

Biel.

refuta totes les opinions. Un no pot entendre com algú pot mirar aquestes coses i mires la freda estadística i te n'adones que és un dels negocis que mouen més diners en tot el mon.

M'ha agradat el relat, transmet molt bé la sensació d'avorriment i poca professionalitat de la protagonista, com diu en Josep.
A vegades ens tracten als homes com si fóssim una mena de trols insensibles i primaris que a la vista d'uns llavis vaginals o un parell de mugrons, sense cap qualitat visual, ja estem disposats a pagar el que sigui i amb la mà a la cigala disposats a la lluita.
I saps que m'emprenya encara més? les vegades que les circumstàncies m'han empès a donar-los la raó i he caigut en el parany.

Apa, que vagi bé

Mes porcada es la persona que ho escriu, jo no se com una persona pot aguantar de mirar aquest tipus de pel·licules, ja sabem con es la vida en la seva crua realitat, per veure això no cal! Ferran de Montagut

El teu relat, la teva descripció i tot el que expreses forma part d'una realitat que també he vist i el sentiment d'avorriment , de cansanci fent una tasca que, no sé exactament a qui pot exitar, ja que és nota el cansanci i la manca de ganes de l'atlota que s'està masturbant. Be, està molt ben escrit, i el sarcasme que empraes esta molt ben aconseguit. Al mateix que ets capaç de trnansmetre aquesta sensació de fàstic, d'estar fent simplement una feina i tenir ganes d'acabar quan abans, malgrat sigui el masturbar-se enfront d'una camara.
Be, al final m'ha sortit un comentari acurat. No ho creia.
Una aferrada pel coll
Josep

Havent comprovat en mi els dràstics efectes resolutius dels teus relats "eròtics" a l' hora d'alleujar la meva estromania crònica, et proposo muntar una societat per explotar-los comercialment. No sé si podríem intentar que es venguessin a las farmàcies, però en tot cas sí als centres de naturisme. Es podrien aplicar, un cop impresos en el suport adequat, en forma de cataplasma o retallats a bocins a la manera dels pegats de nicotina. Seria un remei efectiu i sense els efectes secundaris dels tractaments medicinals clàssics. Potser els podríem comercialitzar amb el nom de Tiamatina. Clar que abans potser s'haurien de fer els tests de rigor amb una mostra de subjectes suficientment amplia. Si dins d'aquesta mostra es trobés algun cas de resposta negativa al tractament, proposaria a la reial acadèmia de medicina la inclusió d'aquestes variants severament greus d'estromania sota el nom de "satiriasis tiamatensis".