Foto de perfil de vent de grop

vent de grop

32 Relats, 57 Comentaris
37269 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
El vent de grop és un vent que porta tempesta.
Aquest només porta humitat, però quan regalima un pèl avinagrada us pot tacar i fer malbé la roba.
Si no en teniu prou, podeu accedir a més producció enfigassada del mateix autor punxant aquí dessota:         Vent de grop

Últims relats de vent de grop

Últims comentaris de l'autor

  • vent de grop | 06-06-2005

    Tiamat, no saps quin greu em sap que uns intolerants crítics lletraferits desaprovin i depreciïn treballs teus d'un lirisme tant personal, esplèndid i desbocat.

    Ja saps que si de cas et deporten, t'acompanyo si em vols, arrossegant un carretó farcit de làctiques oreos.

    I sàpigues que a mi em posa en òrbita el sabor abstracte del porexpan i no m'embafa gens el tast sedós de les natilles cremoses de galeta dissident. Muàs, muàs, muàs.

    Ah! I la imatge de l'esputació enmig de les malves m'ha fet plorar de goig, embargat d'un reguitzell d'emocions estètiques inabastables.
    Encara voleio ingràvid...!

  • vent de grop | 24-05-2005 | Valoració: 10

    Només volia dir-te que em sap greu el que ha passat. T'agraeixo molt la bona intenció del teu comentari, tot i que respongués a un mal entès. Les confusions de vegades tenen conseqüències imprevisibles. Ara no sé si en comptes d'arreglar-ho, encara ho espatllaré més. Sento no poder fer-te un comentari florit, no perquè no te'l mereixis, sinó per tot el contrari: Donada la meva nul·la capacitat per l'elogi, sempre em quedaria massa curt. Ara, malgrat no m'agrada gens valorar, el menys que puc fer és correspondre't amb un 10 com el que per equivocació m'has posat. Esperant que ho entenguis, insisteixo en les meves disculpes. Gràcies i una abraçada.

  • vent de grop | 13-05-2005

    Trobo que és una nena molt desagraïda. Tant com s'esforça el seu pobre pare escenificant i posant-li salsa a la narració, i mira-la ella com li correspon: " Aquest conte m'agrada més quan me l'explica la mama."
    L'amorós i sol·lícit pare s'afanya preparant-la d'una forma lúdica, per tal que sigui una experta en un camp que li pot obrir tantes portes a la vida... i ja veus amb quin menyspreu li agraeix l'atenció la nena. Jo d'ell, la deixava una temporada sense postres. Al menys fins que acabés de fer tots els deures i aprengués a xampurrejar amb un mínim de gràcia el francès...
    Que soc molt dur, digueu? Deu ser per causa de la meva ànima de llop estepari que em fa tant vulnerable a l'influx selènic. Però jo no l'he pas triat aquest instint de llop. Sense saber ni quant val ni quant costa, me l'he trobat posat. I apa, a aguantar-lo. I poca broma, perquè qualsevol dia decideixen tancar-me a una gàbia les nits de lluna plena, per allò de l'alarma social i la prevenció. O potser em posin un braçalet electrònic permanent a la cigala. I cada vegada que la molt insolent se m'aixequi, sentiré la sirena dels mossos d'esquadra que em venen a buscar. I pensant que "el llop muda les dents però no els pensaments", més endavant, quan l'avenç de la tècnica ho permeti, m'implantin un xip al cervell. Per capar-me'ls d'arrel, els mals pensaments...
    Llavors, podreu dormir tranquils, sense haver de patir per les vostres caputxetes, que podran somniar plàcidament en xaiets de color rosa enmig de paisatges assolellats amb núvols vaporosos de cotó fluix...

    Una cruenta queixalada al coll del vostre incòmode amic:
    El llop cabró de l'esquerra de l'eixampla.

    ...collons! altre cop la carn massa feta! jo la vull tendraaa, cruuaaa i sagnaaant! aaaaaaauuuuuuuuuuuuu!!!

  • vent de grop | 20-04-2005 | Valoració: 10

    Ja fa un temps que tinc un grill al cap. De tant en tant, amb un fil de veu, el grill em diu: -Ho has de fer: has de dir el que sents-
    I jo em dic per dins que no sé si és cert o fals el que em diu el grill. No ho tinc clar.
    -Ho haig de fer? I si no ho sé fer? I si no em surt bé? I si faig el ruc? I si no sé què?
    -Ets un tros d'urc que es creu no sé pas què. Tens por de dir el que sents. Ets vols fer el llest, tens por de fer el ruc, i el que fas és l'ós.
    I tot ço em bull a dins del cap.
    Fins que fa ben poc, el grill m'ha dit: -Au va! què hi ha de mal i qui et pot dir re, per dir el que sents? ? si ho vols fer bé i no et surt del tot, si ho fas amb el cor, de què tens por?-
    I és quan m'he dit: -Cony de grill! és ben cert el que diu-. I amb un cop de puny al pit, m'he fet el fort, i amb un gest ferm del cap, li he dit al grill:
    -Doncs sí, et vull fer cas, ho vaig a fer.


    L'Iu és l'u. És l'as i el rei. És a dalt de tot, al punt més alt, a l'art del vers fet amb mots curts.

    Iu, ets el més bo, ho dic amb el cor. I en faig un de cor, amb un traç del dit a dins del buit, per si el vent te'l vol dur cap on tu ets. I si no hi ets, si quan un es mor no hi ha res més..., qui sap si no viu un bri de tu a la flor del bosc. O va i ve, amb un fil de pols als plecs del vent, fins que cau com un floc de neu i es fon al mar. I es fa part de tot i part de res. Tant se val. Si no hi ets, si no hi ha res més, -ço és el que crec, no en tinc de fe- hi ha el teu art, que ja no mor i viu per tu.

    Un deu per a tu i pel teu art. Que em surt de dins, i ja n'hi ha prou.


    Laura i Miquel, va per vosaltres.
    Una abraçada.

  • vent de grop | 31-03-2005

    La feculenta llàgrima
    que degota del bàlan
    empastifat d'excrements
    sang i esperma
    del fal·laciós padrastre intangible,
    freda com l'hidrogen líquid,
    és massa insubstancial i lleugera
    ergo, pel cas, no serveix;
    i qui sap si un consagrat
    rosegó de pa nivi
    pesa gaire més.
    En canvi el grapat d'ossos
    colgats en vall cèntrica
    dessota la més faraònica
    cripta d'Europa,
    potser pesa massa.

  • vent de grop | 28-02-2005

    tanmateix una mica desesperat, de posar-hi el refotutut enllaç de la versió sense desnatar, una mica menys magre i força més agre:


    "http://www.geocities.com/ventdegrop/versets.html"


    pobre pàgina, m'està quedant feta un bròquil transgènic!

    no sé pas si triomfaré... però val més morir dempeus com un valent que viure agenollat com un covard (això no m'ho crec ni amb mig litre de marc de cava a les venes)

    si no surt l'enllaç aqui dessota i no torno a dir res més, és que m'he fet el tall ritual de rigor al ventre.

    versió sense desnatar

    cony d'enllaç!

  • vent de grop | 28-02-2005

    sorry... l'he cagada una mica amb l'enllaç i m'he carregat aquesta plana, a veure si ara hi ha més sort:

    versió sense desnatar

    http://www.geocities.com/ventdegrop/versets.html

  • vent de grop | 28-02-2005

    versió sense desnatar una mica menys magre i força més agre

  • vent de grop | 07-02-2005

    Això de veure el sexe com una cosa porca, potser tindrà força a veure amb el fet de que l'església catòlica, d'una influencia secular i innegable a la nostre societat, consideri el sexe tan brut i indigne. Tant com per ordir el mite en forma de dogma, de que quan el fill de déu - la minúscula és perquè no hi crec - es fa home, neix d'una verge. Humà del tot, menys a l'hora d'ésser engendrat: no podia pas ésser, de cap manera!, que el fill de déu fos el fruit d'un acte tan porc, immoral, indecent i pecaminós.
    Dispenseu, això només son cabòries d'un cap poc dotat per la filosofia (i totalment negat per la teologia). Però així ho veig, i així ho exposo, i m'agradaria acabar recordant aquesta perla genial d'en Woody Allen: Is sex dirty? Only if it's done right.

  • vent de grop | 04-02-2005

    Havent comprovat en mi els dràstics efectes resolutius dels teus relats "eròtics" a l' hora d'alleujar la meva estromania crònica, et proposo muntar una societat per explotar-los comercialment. No sé si podríem intentar que es venguessin a las farmàcies, però en tot cas sí als centres de naturisme. Es podrien aplicar, un cop impresos en el suport adequat, en forma de cataplasma o retallats a bocins a la manera dels pegats de nicotina. Seria un remei efectiu i sense els efectes secundaris dels tractaments medicinals clàssics. Potser els podríem comercialitzar amb el nom de Tiamatina. Clar que abans potser s'haurien de fer els tests de rigor amb una mostra de subjectes suficientment amplia. Si dins d'aquesta mostra es trobés algun cas de resposta negativa al tractament, proposaria a la reial acadèmia de medicina la inclusió d'aquestes variants severament greus d'estromania sota el nom de "satiriasis tiamatensis".

  • vent de grop | 01-02-2005

    Venc exemplar de l'edició especial de "La Constitución Española de 1978" del editorial "Unagran e Hijos" enquadernat amb tapes blindades de plom massís. I consolador anal de corn de brau amb vibrador de ritmes variats (pasodoble, zarzuela etc..) El lot complet per 30€.

  • vent de grop | 28-01-2005

    quina posta d'ous!
    d'això en sortirà una apostemació.
    ja el sol se'n va a la posta,
    quan em poso a la posta
    i em ve un deliri apostematós
    quan veig com l'apostema creix.
    ara, ben a posta,
    vaig a fer una aposta.
    l'aposta mínima que puc fer?
    doncs si cal, doblo l'aposta:
    apostàticament, apostato.
    senyor bisbe, prengui nota de la meva apostasia
    ah! i doni records a Déu de part meva, quan el vegi.

    tal com van les coses, potser hauríem de demanar que l'ateisme sigui assignatura obligatòria i avaluable.
    fem apostolat de l'ateisme... o resignem-nos amb el retorn de l'edat mitja... que al vaticà ja treuen la pols als manuals del Sant Ofici...

  • vent de grop | 27-01-2005

    ...m'has ben cardat amb això d'esmentar l'apostasia.
    Soc ateu convençut, des de poc després de tenir l'ús de raó, però mai hi havia pensat seriosament en això d'apostatar. I tal i com s'està decantant últimament l'ECR, veig que si vull ser un ateu coherent, no em quedarà cap més remei que fer-ho, (fer-ho oficialment, via document signat, vull dir, i que m'esborrin del registre de batejats) Però quan hi he començat ha pensar, m'ha entrat com una mena de vertigen, com si m'aboques a un precipici. Llavors me'n he adonat de fins a quin punt aquestes arrels que vull negar em tenen agafat pel pebrots. Si em presenten una llista amb la doctrina de l'església, negaré i m'oposaré rotundament a un grapat dels ítems apuntats. Però si em posen al davant la sol·licitud d'apostasia i em diuen: signa... em sembla que m'entra un buit estrany al ventre. Que cony em passa? Però no ho tenia tant clar? Em sorprèn tenir aquesta reacció, em trasbalsa i em deixa neguitós. Per això et dic que m'has ben cardat: M'has posat el dit directament a la llaga. I t'ho agraeix-ho. Em farà pensar.

  • vent de grop | 23-08-2004

    És veritat shuhua, segurament ningú no s'arribarà a llegir aquest interminable i tediós pastitxo fins al final. De fet a la introducció ja el qualifico de carregós, execrable i embarbussat. El que no sé és que vols dir amb això del diccionari invers. I ca!. Un dia em va agafar un fort còlic - llauna en mal estat de "cocido madrileño de garbanzos. Sabores eternos de España(R)"- i em vaig veure obligat a passar una llarga estona a la cambra de meditació en posició pensador de Rodin. Vaig anar escrivint això del terror i l'horror per distreure'm, amb el que en aquell moment tenia més a ma: un llapis de perfilar els ulls de la meva companya, sobre suport de paper en rotlle, del que els turcs en diuen "tuvalet kagidi". I pel que fa a l'escrit que no m'han publicat, Url: http://www.geocities.com/ventdegrop/elscavalls.html, la veritat és que els lectors de relats no s'han pas perdut res. I no et pensessis pas que estic passant un moment baix d'autoestima. És que m'acabo de cruspir un saltejat de bolets primerencs de procedència incerta. Ara mateix tinc un punt de lucidesa quasi sobrenatural que em permet el luxe insòlit de jutjar les meves "obres" amb un grau d'imparcialitat gairebé absolut. Per cert, ara que hi penso, no diuen que som el que mengem?, doncs potser també escrivim segons el que mengem. No?

  • vent de grop | 19-08-2004

    Em resulta força xocant veure com dins d'aquest relat, puc parlar de la tortura detallada d'un nadó, sense que l'equip editorial el qualifiqui amb cap nota de "no recomanat per menors de 18 anys". En canvi no m'han volgut publicar un relat, jo crec que força humorístic, encara que ben lúbric i explícit, d'una palla inspirada en unes amazones a cavall. (http://www.geocities.com/ventdegrop/eslcavalls.html)
    La qualitat literària és tan dolenta en un cas com l'altre. La diferencia deu raure en que el sexe encara es tabú per aquesta societat i en canvi la violència és considera d'allò més normal. La zoofilia en clau d'humor, no és ni apta per majors de 18, la recomanació de tortura d'un nadó, un futur mal parit però nou nat indefens, es considera apta per a tothom.
    Per a mi indecent i pornogràfica és la política que fa en Bush i els que li mouen els fils des del darrera, i no pas el deliri d'un calent mental que s'imagina a una dona xuclant-li a un poltre...
    Potser trobeu el meu enfocament una mica retorçat, i un buscar-li tres peus al gat, però jo ho veig així.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: