De moment ets com la pluja

Acabo de trobar aquest poema. Com sempre que faig aquests petits grans descobriments per RC, em quedo una mica parat, sorprès de la qualitat dels versos, sense saber molt bé què dir. A no ser: m'ha agradat molt i molt.

Boniques i suggeridores imatges.
"El teu dibuix, regalimant, mig difós, ve de dies enllà". Molt maco.

Gràcies pel teu comentari del meu Viatger. Com tu dius, qui sap quin és el tren de cadascú?

Una abraçada.

De moment ets cm la pluja...
De moment encara ets el que em fa estremeixer el cos...
De moment l'aire que tu toques encara està inmobil en aquest moment...
De moment les nostres mirades no han perdut l'elegància dels primers dies de joia...
....

Ara em sento inmersa en un somni que no em pertant...
Ara vull viure aquest moment però he de triar amb qui...
Ara la persona que sempre havia estimat sembla que quelcom en mi ha canviat...
Ara he de pensar, Miracle, a qui estimo realment?perquè no puc controlar el temps i valorar el que em falta?...Són nomes qüestions que se'm plantegen...

Merxi, Miracle, un poema presiós, especial i ple del que necessito...

Ptonets,


Nina

m'agrada la imatge que crea el que hi dius. El fet de comparar algú amb allò que és 'inagafable'.

Mai havia vist un poema comparant una persona amb la pluja...
Que original, és molt bonic!^^

dringant per la taulada:
maravellós.