Miracle

Girona,

8 Relats, 44 Comentaris
23009 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24

Últims relats de Miracle

Últims comentaris de l'autor

  • Miracle | 04-06-2007

    D'acord. El regal d'aniversari és la felicitat, oi? Em sembla que en la primera lectura m'he fet un embolic amb els temps i adverbis utilitzats i, diguéssim, no m'he fixat gaire en les dates...

  • Miracle | 04-06-2007 | Valoració: 9

    Aquest relat m'ha fet molta gràcia i el principi, és a dir, la descripció de Déu, l'he trobat fabulós, amb imatges tan evocadores com el "badall" que abarca tot l'univers i la descoberta sorprenent de l'aniversari de l'home, i tot el cansament que se li veu en general.
    Trobo que aquest déu s'hauria de posar les piles una altra vegada i preparar, almenys, la festa pel nostre aniversari.
    Per molts anys!!!

  • Miracle | 30-05-2007 | Valoració: 10

    La llibertat de fer el que vulguis és el que desprens amb l'observació tan acurada d'aquell que et va lligar (o va lligar la protagonista del teu relat), lliurement, se suposa... tot i aquesta subtil fiblada d'"enyorança o de nostàlgia d'un futur no esdevingut" (expressió que m'ha encantat).

    Felicitats per sentir-te tan lliure, i per això, tan valenta.

  • Miracle | 30-05-2007 | Valoració: 10

    M'he llegit tots els teus escrits i he quedat gratament sorpresa del teu estil, de les imatges molt evocadores que utilitzes, del llenguatge acurat i de com amb tot això arribes a commoure.

    D'aquest sonet m'agrada molt la primera estrofa, amb frases tan boniques com "la penombra inventa volums tot nous"; i els dos tercets, sobretot els últims versos de cadascun, que expressen molt bé el sentiment de nostàlgia envers el que i els qui deixem.

    Felicitats i a reveure!
    Miracle

  • Miracle | 03-05-2007 | Valoració: 10

    Per una banda, la descripció que fas del metro i del seu ambient...
    Per altra, el desdoblament del personatge, que passa de veure un clon seu a fer-se invisible a tornar-se a enganxar per tornar a ser tot sencer...

    M'ha agradat el ritme, l'atmosfera, la història, o sigui tot. Felicitats!

  • Miracle | 28-01-2006

    M'hi apunto, a anar creixent, a tirar endavant, apartant les branques difícils i obrint camins per llocs que em pensava inaccessibles, per boscos tancats, per mars oberts... Queda tant per aprendre, queda tant per fer... Queda el passat, que ens ha fet com som, la gent estimada, queda el present i el futur, la gent que estimarem, queda la vida.
    Visca la vida!
    Dins i fora de l'habitació, l'aventura de la vida.
    Disfrutem-la!

    Un petó,
    Miracle

  • Miracle | 29-11-2004 | Valoració: 9

    Això que has escrit és molt maco, i de moment aquest amor, perdut o no, ja té el mèrit d'haver-te fet escriure.
    Desitjo que continuïs escrivint, de les emocions o del que sigui, i que, tant si és aquest com si és un altre, disfrutis de l'amor, però mai esclava, sinó sempre lliure.
    Un petonàs.

  • Miracle | 29-11-2004 | Valoració: 9

    És un conte rodó, encara que al final et quedis també sense alè per la seva duresa. Però sense aquest final seria un altre conte i potser no seria tan rodó.
    Una abraçada!

  • Miracle | 29-11-2004 | Valoració: 9

    Imprescindible acabar de llegir el relat per poder felicitar-te després. Per tres motius: el contingut del relat, el gag de la paraula final i també, per què no dir-ho, per l'habilitat en el mal escriure. Escriure malament encara és més difícil que fer-ho bé.

    Felicitats també pel teu èxit a Manresa. En Dodi em passarà el teu llibret. M'ho ha promès.

  • Miracle | 24-11-2004

    Allí on diu "van impressionar " hauria de dir "va impressionar", en singular, perquè el subjecte és "la veu".

    Gràcies, Ilargi, sempre tan engrescadora.
    Una abraçada!

  • Miracle | 11-11-2004 | Valoració: 9

    És com si veiés la meva padrina, exactament com tu la descrius, vora la llar de foc, esperant que els altres es moguin al seu entorn perquè ella ja no pot més, però contenta de tenir-los, mai tan ben dit com el teu "tanta vida viscuda l'ha vençut". I dient amb els seus ulls el que ja no poden dir els seus llavis.
    I els nostres llavis no acabaran mai d'agrair a les nostres padrines tot el que ens han donat.
    A la meva padrina li hauria agradat molt. Gràcies, m'has fet venir ganes de llegir més coses teves.

  • Miracle | 11-11-2004 | Valoració: 9

    He decidit dedicar-te una mica del meu temps i saludar-te des d'aquesta web tan entranyable.
    El teu relat m'agrada, perquè hi veig un potencial d'humor que crec que has d'explotar encara més.
    Són curiosos i escaients els jocs lingüístics sobre el "temps". Ara, a mi els que m'han agradat més són, a part de la introducció: "marcant la darrera hora sobre el paviment" i el "matar al temps" final amb el qual mates el conte i et quedes tan ample.

    Endavant, i temps al temps!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor