el món

Molt intensos i molt bonics els teus poemes. Felicitats! I moltes gràcies pel teu comentari al meu micro-relat de la cassola. Cordialment.

Reneix el món; el nostre, a cada instant. Tant de debò ens enlluernéssim ni que fos un cop. Bon relat i bones preguntes.
MariaM

Un món amb elements constitutius tan diversos i canviants com els reflexes generats per un calidoscopi. Escull els que més t'agradin i no hi donis més voltes.
Una assenyada reflexió amb un innegable efecte estètic, bona feina.

Aquest món és un foc etern que s'encén segons mesura i s'apaga segons mesura.
Si volem parlar del món com una sola cosa ens tornem bojos o poetes.
Una aranya camina a la llum de la lluna; aquest món és el mateix per a tots.

El món, aquest món, el món de ton món
és volcànic, costumista, esportista,
electoral, paisatgista, mariner,
primaveral, independentista.
El món, aquest món del teu poema món
és paraules que surten, naveguen,
volen i esclaten
en un instant present
que no existeix.

”...cada moment reneix” i torna la vida!
Bonic poema que fa pensar molt
Amb total cordialitat

El món gira i gira, i potser de vegades ens podem preguntar si només girem com unes baldufes?, o potser en aquest gir hem avançat alguna cosa.
Costa endevinar.
Gràcies, com sempre per compartir els teus poemes
Neus

Entre el món, els jocs olímpics, les eleccions, tot està en el moment exacte!
I el món gira i renaix de nou. Un poema que fa pensar fins a encertar-li el punt fluix.
Molt bo, Atlantis.
Salutacions.