El mapa de la vida

Un relat de: Llorenç Garcia

Eva ja havia bufat les quaranta espelmes però aparentava haver-ne apagat més . Ara es palplantava davant aquell mirall sense escrúpols per contemplar el reflex que li tornava la nouvinguda edat. S’hi atansà més i estudià detingudament les faccions un tant decaigudes pel pas dels anys. Cada escletxa que li esberlava la cara representava una vivència que confegia el mapa de la seua vida.
Analitzà els solcs del front llaurats a base de contundència expressiva. La vall de l’entrecella es formà a base de desvetllaments universitaris, ploreres de bebé a hores intespestives i algun disgust conjugal.
Els afluents que desembocaven als ulls reviscolaven gràcies a les rialles amb què amics i família els havien desbordat. Encara que algunes llagrimetes fugisseres l’havien fet servir de séquia ocasional.
Diversos senders al voltant de les comissures dels llavis pul•lulaven nodrits per somriures de tota mena. Sobretot pels acudits del seu ex. Alguns d’ells riguts de manera sincera i d’altres sols per complaure-li l’ego. Eren també les arruguetes més entremaliades, les que amb més força xisclaven al caliu de les xerrameques de cafè i al panteix de les nits orgàsmiques...
El cirurgià interrompé l’autoanàlisi facial que Eva, tota embadalida, estava portant a terme a la sala d’espera. Era el seu torn. Ella es girà i contemplà el rostre estirat del metge. Quan el fità, descobrí astorada un semblant que era com un llibre en blanc. Una planura erma on ni la mala herba hi gosaria créixer. Un rostre més paregut a un ninot faller que clamava incineració que no pas al d’una persona amb una vida a les espatlles. De sobte, Eva dilucidà que millor era emprar els diners del lífting en algun viatge humanitari que li pogués fer algun retoquet en la ment. Es disculpà amablement del cirurgià i isqué de la clínica estètica per adreçar-se a una ONG propera. Aquest cop disposada a guanyar una arruga més de maduresa.

Comentaris

  • no son les arrugues[Ofensiu]

    és la llum interior el que ens fa semblar més joves.
    Volent-ho el relataire o no, aquest significat es desprèn d'aquest relat.

  • Les arrugues i la maduresa sintonitzen bé, fan un bon tàndem [Ofensiu]
    Frèdia | 05-02-2011

    Una persona madura sense arrugues és com un nen sense els genolls pelats. Desconfiaria d'un infant que mai no es fes una rascada i encara més d'una persona de mitjana edat que renunciés a envellir amb dignitat. Cada edat té els seus encants. És del tot absurd voler fer un pols amb el temps. I això és el que ens recorda el narrador del teu relat quan ens explica la reacció de l'Eva que prefereix guanyar una arruga més de maduresa. Un bon tema per reflexionar-hi i, a més, una manera impecable de presentar-lo. M'ha agradat, sobretot, el seguit de metàfores que has fet servir per referir-te a les arrugues: escletxa, solc, vall, sender, sèquia... són molt visuals, elements que tenen molt a veure amb el mapa de la vida que ens has acostat de manera tan poètica.

  • Trajectes[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-02-2011 | Valoració: 10

    Quin mapa més interessant has desplegat davant els meus ulls!
    M’ha encisat cada racó d’ell i m’ha interessat cadascuna de les informacions que aporta, i en conjunt m’ha resultat familiar, molt proper, com si fos el d’alguna amiga o companya que conec i amb qui he compartit trajectes.
    L’aspecte del metge, en canvi, se m’ha fet present com un personatge del museu de cera...

    T’envio una abraçada de les que arruguen una micaq per uns moments a qui la dóna i a qui la rep,
    Unaquimera

  • Bona lliçó[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-01-2011

    A voltes ja és això, trobar-se de cara amb allò que no t'agrada, i que potser pensaves que et fora tan i tan bo. L'eterna joventut no està en l'aparença física, no sempre.
    Bon relat i ben escrit Llorenç, no afluixis!

    Ferran

  • Com ho fas per escriure tan bé?[Ofensiu]
    Fada del bosc | 22-01-2011 | Valoració: 10

    El títol m'ha captivat, la resta m'ha encantat, escrius amb una fluïdesa envejable, a més saps donar un missatge... de fet estic totalment d'acord amb el missatge del teu relat, a certa edat una cara sense arrugues és una cara sense vida.

  • crohnic | 22-01-2011

    Molt bo, Llorenç... Bo per l'estil que tens d'escriure i bo pel missatge del relat... Felicitats...

  • beneïda reflexió[Ofensiu]
    sigbar | 22-01-2011 | Valoració: 10

    l'altruïsme i l'egoïsme són autos per la mateixa carretera però en diferent sentit, no costa pas tant de girar cua i tú has sabut copsar molt bé aquest punt d'inflexió, molt enginyosa la comparació del rostre amb un mapa, felicitats!!

  • Moltb bonic![Ofensiu]
    tocdenit | 21-01-2011

    És molt maco de la manera que escrius sobre la vida. Ara, el millor és el títol. Li escau a la perfecció. Jo sempre he pensat que sense un bon títol...

  • Bravo![Ofensiu]
    panxample | 21-01-2011 | Valoració: 10

    I és que aquestes arrugues són les que ens fan ser persones humanes.
    Avant

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

86 Relats

312 Comentaris

107721 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog