El fill de déu o de sa mare

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

...no és gens fàcil i menys encara si tenim en compte l'ús que se'n ha fet. Crist és una manifestació metafísica, que si se la pren superficialment, és negat pels sentits i la raó. Però quan s'arriba aprofundir, quan la reflexió és imparcial, quan no hi ha intermediaris que ens expliquin amb normes i dogmes allò que és el Gran Desconegut, floreix quelcom, una mena d'essència que creix i ens transporta. Jesús és l'home en el qual Crist va encarnar.
Cal cercar-lo "en l'encertat camí de la consciència"

El poema molt digne

Joanalvol

Malgrat no creure res del que ens diuen i ens han dit sobre aquest personatge, reconec, malgrat tot, que escriure sobre ell no deixa mai de comportar un cert risc. En aquest sentit ets, doncs, valenta.

Malgrat no ser devot del Nadal, el teu poema m'agrada per la força que transmets, zíngara.

Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

No sabem qui era Jesucrist, tot el que ens n'ha arribat són històries impossibles i inclús aquelles i aquells que diuen que Jesús, en realitat, era un revolucionari fill de la cultura de la seva època i que en realitat s'acostaria al que avui dia entenem per hippy tampoc poden afirmar que això sigui veritat. En canvi, ningú satreveix a dir que potser era un líder sectari que aprofitava les seves dots de persuassió per tal de convertir-se en un futur rei autoritari i dictador. Més o menys com fan els aspirants a les presidències dels països d'avui dia. Primer molt bones paraules i després la buidor corrupta. A ell el van matar abans que això passés, uns personatges que ja havien demostrat la seva corrupció. Potser Jesús desperta simpaties perquè no va tenir temps de demostrar que era més perillós que els altres!

... feia dies que no passava pel teu "raconet" -be, de fet ja quasi mai comento cap relat-, i m'ha sorprès la frase amb què presentaves el relat: "malgrat no ser creient em sento profundament cristiana". hi estic totalment d'acord, a mi Jesucrist és una figura que m'agrada molt i admiro, per la seva condició de màrtir...

una abraçada, bonica!

ens veiem per les xarxes! :-)

Molt bonic, gypsy. Ja el vaig veure al repte poètic i em va arribar a l'ànima.
Com bé diu anagnost, som deutors del cristianisme, i
"En silenci copsem
l'essència profunda
del teu missatge d'amor
incombustible."

l'admiració per aquest personatge històric. Siguem o no creients, siguem o no cristians, és difícil no sentir-se atret per moltes de les seves paraules. Si em preguntessin pel meu desig de conèixer personalment a alguna persona que forma part de la història, sens dubte l'escolliria a ell.
M'ha semblat un poema preciòs, que diu exactament el que m'hauria agradat saber dir.
Una abraçada, i BON ANY!

Els occidentals, en general, fins i tot els no creients -entre els quals m'incloc-, som deutors del cristianisme. És aquesta religió la que ha impregnat el nostre món, al llarg de més de dos mil anys, i alguna cosa hi deu haver en les paraules de Jesucrist, que han resistit tan bé el pas del temps.
Bé, tampoc em posaré ara a especular sobre els valors cristians. D'altra banda, tu ho dius prou bé, amb paraules justes:
"ens retornes l'emoció
sembrada al teu pas,
pels camins incerts
de la consciència".
I per tant, jo no hi hauria d'afegir res més, a banda de felicitar-te per tan magnífic poema.

any

hi ha amor i vida
en la teva nova poesia

Mariona!
Ja t'ho vaig dir als comentaris:
"Al llegir el teu poema m'ha sorgit el dubte de si el primer vers era el títol primigeni, o no. Estan molt ben aconseguides les referències al Nadal, als misteris de la religió, etc.. Tot amb el teu lèxic acurat i precís. El poema m'ha agradat...
Però crec que parles de coses que ja tenies al cap, i no veig que t'hages mirat el quadre, o almenys, crec que no has fet el poema sobre el quadre.
Mariona, ja sé que la confiança (encara que siga virtual) de vegades fa fàstic, però jo t'he dit el que pense.
Petons! FRANCESC"
I també em vares contestar:
"...jo al quadre sobretot sobretot hi veia a Jesús, és una dèria particular meva, veia la seva carn d'infant i el que seria pel cristianisme. Sí, tot era al cap, però jo hi veig això en el teu quadre, la llavor d'un home extraordinari que batega ja en la pintura.

Ai, gràcies per la teva sinceritat.
Crec que sí era una bona tria i crec que quadres difícils són encara un repte més dur per extreure'n un poema.
Gràcies per ser com ets! i dir com dius.

El teu poema, magnífic.

gyps, Mariona, for you"

Així que...
Ací queda escrit!

FELICITATS AL 2.008!

FRANCESC

Però toques un tema que em donaria hores per parlar-ne amb tu. I no és el cas... Te'l valoro positivament.

una abraçada. onatge