El Claustre

Un relat de: magda
Porta. Color gris. Fusta i ferro. Gruix 0,154, alçada 3,021, amplada 2,945. Mecanisme d'obertura desconegut. Descodifico. Obro i entro.

Unes voltes de dimensions petites tanquen un rectangle imperfecte. El terra és de pedres i ciment. En el centre de cada costat hi ha un banc i una mostra de vida vegetal. Vibració sonora desconeguda. Els sistemes no funcionen correctament. No tinc senyal externa. Connectaré el dispositiu d'enregistrament manual. Problemes amb la memòria fonològica. No recordo els noms de les coses que analitzo. Error. Error. Error.

De cop tot és clar, com si s'hagués fet de dia. L'aleteig que abans m'havia espantat es dilueix suaument en el silenci que embolcalla l'escena. Un silenci estrany, que es deixa sentir. Sé que és silenci perquè el reconec com a tal. No tinc explicació per la seva sonoritat, ni per si és real o no, però estic segur que el sento. Les fulles seques cruixen sota els meus peus i la sensació, per més que nova, resulta agradable. Gaudeixo fent aixecar una pols fina i daurada que forma remolins dansaires. L’espai agafa un to blau que canvia d'intensitat amb cada volta. Hi passejo una llarga estona i cada cop estic més segur que és aquí on, d'alguna manera o altra, es conserva la memòria de la meva vida, tan llarga que ni puc recordar-la. O potser la memòria de tots els éssers que hi han entrat o hi entraran. El claustre m'amanyaga els pensaments. La certesa que és real i que algun dia podré tornar-hi m'acompanyarà a partir d'ara. Potser no en forma conscient, però això tampoc és tan important com creia abans. Ara sóc un altre home. Sóc tots els homes que vull ser.

El 9313C1 surt per la porta del Claustre en el moment just que la nau hi para davant. El vestit autopropulsat el porta a dins, protegit de l'atmosfera desconeguda del nou planeta. Encara que tots els sistemes tornen a funcionar correctament, el 9313C1 triga un nanosegon més del que li cal per tancar les escotilles sobre la imatge de la porta gris.



Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 25-04-2017 | Valoració: 10

    Un relat excel·lent i molt adient a la tematica

  • Un missatge.[Ofensiu]
    Calderer | 23-04-2017



    Benvolguda Magda,

    Això no és un comentari del teu relat, un altre dia que tingui més temps.

    Trobo que avui és un bon dia per posar en marxa iniciatives relacionades amb la lectura i l'escriptura. N’estic promovent una i un autor que em mereix el màxim respecte (Vladimir / Jordi Masso) t’ha recomanat. Per això t'agrairia et posessis en contacte amb mi quan et vagi bé. lluisjulian58@gmail.com

    Bona diada

    Lluís

  • Contrast[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-04-2017 | Valoració: 10

    M'ha encantat el contrast de la primera part, escrita amb frases curtes i la segona, escrita amb frases més llargues, més descriptives. El contrast és magnífic i el que volies dir, també. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Claustre?[Ofensiu]
    Montenegro | 15-04-2017

    Hola, Magda:

    El relat m'ha agradat. Però trobo que la paraula claustre com a títol no hi diu. Tal vegada per l'aire futurista del text. Per ventura, quelcom més modern com a "Claustre 3131CN". No sé. De totes maneres, enhorabona.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magda

magda

41 Relats

94 Comentaris

13328 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
We are what we pretend to be, so we must be careful what we pretend to be.
Kurt Vonnegut