La caminada de cada dia

Un relat de: magda
Avui és el dia. Avui la seva vida canviarà per sempre més. Deixarà de llevar-se cada matí a la mateixa hora, d'esmorzar el cafè amb llet descremada de sempre, d'enfangar-se les sabates netes en les basses del camí sense asfaltar. Renega en veu baixa en sortir de casa i veure la quantitat de fulles que el vent enlaira, juganer i indiferent, obstruint-li la vista. A la nit ha fet tempesta i el sol sembla que se li'n riu, ara, mentre treu somriures metàl·lics de les últimes gotes de pluja, lentes sobre els arbres. Farà tard. Farà tard i Déu sap què pot passar si arriba tard. Justament avui. Maleïdes fulles.
Branques seques rondinen sota les seves passes i ombres menudes s'entrebanquen en corredisses invisibles. L'home s'empassa saliva. La por del futur li intenta ofegar els moviments i la voluntat, però no defallirà. Avui, no.
Hi arriba finalment, respirant amb dificultat. S'ajup i espera que el cor li torni al pit. Toca l'asfalt amb les mans i escolta. Mira intensament a la dreta. Després, a l'esquerra. De nou a la dreta. No es mou, no parpelleja, no respira. No sent res. No veu res. Torna a mirar. Torna a escoltar. Pega l'orella a terra i espera durant una llarga estona, fins que la cara se li posa vermella i als ulls se li nota la tremolor. Estreny els punys amb desesperada impotència i deixa anar un renec. Com saber si s'acosta algun cotxe? Com calcular el risc de creuar? Com arribar a l'altre costat? Com fer-ho, Déu meu?


Al cap d'un parell d'hores, esgotat i incapaç de decidir-se travessar la carretera que separa el passat del futur, torna a casa i es prepara un cafè amb llet descremada, com cada dia.

Comentaris

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • MALSON[Ofensiu]
    kefas | 12-04-2017

    Magnífic aquest malson d’un workaholic. Per sort, la literatura ens permet viure experiències vitals de les que mai hauríem sospitat la seva existència.

  • tens un estil genial[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 02-03-2017

    escrius molt be, m'agrada aquest relat que parla d'un que viu a la frontera del xino xano i de la velocitat a càmera lenta.
    Fas que et llegim el relat sencer, esperant el recurs final, per saber si avançarà o si es quedarà on sempre, i la resposta sempre ens la dones, malgrat no sigui l'esperada.

    Felicitats per la tria del mes!

    Ferran

  • Esperava una tragèdia![Ofensiu]
    Fremen | 27-02-2017

    M'ha fet molta gràcia! Després d'intrigar-me!!

  • Impressionant![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-02-2017 | Valoració: 10

    M'has deixat clavat a la cadira amb aquest relat. El teu escriure precís, detallista, pulcre, concret, perfecte, m'ha encisat. I la història és de pèls de punta, de "gallina de piel" que deia el mestre Cruyff. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magda

magda

42 Relats

100 Comentaris

14654 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
We are what we pretend to be, so we must be careful what we pretend to be.
Kurt Vonnegut