Dorothy

Un relat de: magda
No és que a la Dorothy li agradés gaire buscar l’hipotètic espai on s’acaba l’arc de Sant Martí, tal com tothom creia. La seva autèntica passió era encara menys freqüent i s’estimava més no fer-la pública, per tant la direm en veu baixa: la tornava boja caçar tornados. Ensumar-los, sentir-los, perseguir-los a través de boscos, deserts i mars, i finalment atrapar-los amb la seva càmera, tot això era incomparable a qualsevol altra experiència.

Un dia però, oblidant-se de respirar i, fins i tot, de pensar darrere d'un capritxós tornado de color verd, va sentir una sacsejada que els va propulsar cap enlaire: a ella dins del cotxe i al cotxe dins d'una cúpula de trons que ferien els ulls i foradaven les oïdes. Abans de perdre el coneixement, va entendre que el tornado verd se l’emportava. I allò, en aquell moment just, va deixar de ser una de les coses més interessants que li havien passat mai. Allò començava a fer mal. Molt de mal.

La primera cosa que feu en despertar, va ser aixecar-se i provar de rascar-se la cama. Li picava des de feia una eternitat, li semblava. La mà inquieta només va trobar el tacte suau i fred de la manta d’hospital. A sota no hi havia cama.

Des d’aquell dia la Dorothy va a poc a poc, aprenent a portar el seu nou vehicle i, curiosament, gràcies a la cadira de rodes, que la manté a prop del terra i li ensenya coses en les quals mai no s'havia fixat, ha trobat una altra passió: cada matí surt al jardí i es passa hores mirant les formigues. Sempre descobreix un altre escenari i uns actors incansables. A vegades, amb l'ajuda d'un bastó, aixeca les fulles i provoca un gran enrenou al mig de la ciutat de les seves noves amigues. Les mira mentre elles s'aturen, espantades i curioses, i riu quan comencen a moure’s, observar, ensumar, perseguir i finalment atrapar el capritxós tornado. Tot és igual que abans, amb una única diferència: ara, la Dorothy sent les emocions de les formigues molt més fort del que sentia les seves.

Comentaris

  • La fortalesa de les formigues[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-01-2018 | Valoració: 10

    No és que la Dorothy no sigui forta, no, però és que sempre he admirat la fortalesa de les formigues. Segur que després que la protagonista del teu relat hagi passat el bastó per sobre d'elles, segur que en poc temps refaran el caminet i continuaran el seu treball inesgotable. Un relat molt original i creatiu. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Somiadora i perversa[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Dues cares de Dorothy. Primer la veiem com una persona somiadora i, després del seu canvi radical, ens mostra una cara un tant perversa (infantilment perversa?). Interessant relat que deixa eco en la nostra ment. Molt bé.

  • Caram amb la Dorothy[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-01-2018

    Forta i valenta, li ha calgut reinventar-se després de perdre la cama però se'n ha sortit prou bé. No sé si pensen el mateix les formigues...
    Fins a la propera virtut, Magda!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magda

magda

45 Relats

112 Comentaris

25161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
We are what we pretend to be, so we must be careful what we pretend to be.
Kurt Vonnegut