La remor i el silenci

Un relat de: magda
Feia dos anys que s'enfrontava al corrent imparable de la malaltia. Com els salmons, més o menys. Hi havia dies que aconseguia ancorar-se a una roca, dies que les aigües se l'emportaven i dies inexistents. Mai hi havia hagut un sol dia en què se'n pogués oblidar. Al principi, havent-se aprimat tan sobtadament, la gent s'hi fixava: Estàs bé, noi? Caram, què dius ara? Tu pots, ja te'n sortiràs, deien, orgullosos del seu convenciment, emparat per una salut estable. Quan la quimioteràpia li va canviar l'aspecte encara més, els veïns i els coneguts van començar a evitar-lo. La vida és massa curta per deprimir-nos, es justificaven, a esquena d'ell, amb cares compungides. A les sobretaules dels diumenges hi havia tema nou: No sé, pobret, ja se li veia alguna cosa. I ara, què dius, si menjava molt sa i anava a córrer tres cops per setmana. Doncs ja ho veus, tan sa tampoc... En trobar-se'l per casualitat, els joves dissimulaven i els vells s'esplaiaven en consells indiferents.

A poc a poc, la malaltia anava guanyant, la dona esquivava la mirada si havia de seure davant d'ell, els metges li donaven copets a l'esquena en lloc de parlar de tractaments, els fills passaven més temps fora de casa, la sogra estava desbordada per afers inajornables i els amics no l'anaven a veure per no cansar-lo. Quan parlaven entre ells, es consolaven l'un a l'altre, cada cop més tranquils i distanciats: Què saps d'en Manel? Res de nou, senyal que tot deu anar bé. I tant, amb aquests tractaments nous, ja deu estar curat. Fa gaire que no el veus? Un parell de setmanes, o tres, potser. No vull pas empipar, ja ho saps... Si necessités alguna cosa, ens ho diria...

Però en Manel no deia res: cada matí hi pensava, però mai no ho feia. Què guanyaria de retreure'ls el silenci? Més desolació ? Més pietat? Espatllar el fràgil present dels que encara tenien un futur?

A la sortida del tanatori, el seu millor amic va esbroncar la seva dona: Però, per l'amor de Déu, com ha passat, així, de cop?

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Trist i real[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 27-04-2016

    Trist i real com la vida mateixa. :( Enhorabona per la selecció, Magda!

  • Bona descripció[Ofensiu]
    Vicent Terol | 25-04-2016 | Valoració: 9

    Descrius molt bé com, mitjançant la comunicació oral, es desenvolupa un consens de manera implícita. Molt real. I molt ben escrit.

  • Realitat i distància[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-04-2016 | Valoració: 10

    M'has posat els pèls de punta, pel magnífic retrat que ens has dibuixat. L'has clavat, amb aquest allunyament de la gent davant els problemes dels altres. Parlar, si; actuar, no tant. Una forta abraçada, Magda.

    Aleix

  • Tan trist com real[Ofensiu]
    Josep Maria Panadès López | 18-04-2016 | Valoració: 8

    Molts són els que defugen la realitat quan aquesta no els agrada. Un relat molt ben escrit i tristament real

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magda

magda

42 Relats

100 Comentaris

14654 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
We are what we pretend to be, so we must be careful what we pretend to be.
Kurt Vonnegut