Liberum arbitrium

Un relat de: magda
Tot va començar un dissabte al vespre, al No paris. En Joan odiava el nom del bar però el malestar no s'havia manifestat mai abans d'aquell dia, el de la gran final. No va ser a temps d'esquivar les cadires de plàstic que grinyolaven sota homes amb diferents models de panxa, afonia i bigotis d'escuma de cervesa. L'espai havia perdut la tercera dimensió, esclafat per una guillotina en forma de pantalla gegant penjada sobre els seus caps, i la fugida resultava difícil. Va vomitar al mig de la sala, ronyosa per naturalesa, fet que va provocar que tothom es replegués una mica cap a la paret i que deixés de parlar-hi per sempre més.

Al cap d'uns dies els va tocar als fills, mentre es bombardejaven tranquil·lament amb crispetes i miraven Modern Family. Davant de l'empastifada del mig del menjador i del papa palplantat com un estaquirot, els nens van començar a cridar i no van callar fins que la mare els va prometre que l'endemà se'ls emportaria a cals avis i que s'hi podrien quedar fins que el papa deixés de fer-se el màrtir i de maltractar-los (coses, no per incompatibles, menys possibles).

L'últim cop va ser a la nit en què la seva dona –aprofitant que ell ja no sortia amb amics i que els nens no volien tornar a casa– va posar el lluç al forn, el rosé a la nevera, espelmes perfumades a la taula i Pretty Woman al DVD. En Joan no oblidarà mai el cop de porta seguit d'una forta dringadissa de cristall venecià procedent del pis de sota, després que la dona el veiés vomitar sobre les espelmes.

En només una setmana d'al·lèrgia als programes televisius normals i corrents, havia aconseguit quedar-se sense amics, sense fills i sense dona. Sol al mig del pis erm i callat, en Joan es va empassar la saliva, va agafar aire i va llençar el televisor de cinquanta polzades per la finestra. Ignorant els crits de dolor que pujaven des del carrer, va anar a buscar una llibreta i un bolígraf i, amb un inefable sentiment de llibertat, va escriure: Tot va començar un dissabte al vespre.

Comentaris

  • Televomitar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-06-2016 | Valoració: 10

    Un relat increïble, fantàstic (de fantasia, també), contundent i clarificador d'on podem arribar. Exageració o realisme, el que és clar és l'alliberament de vida sense televisor. que m'ha agradat molt! Una abraçada, Magda.

    Aleix

  • Impacte estrafolari[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 22-05-2016 | Valoració: 10

    Un relat molt estrany, i a la vegada molt ben escrit. He pensat mentre el llegia. El trobo estrafolari i impactant al final, d'una manera que fa reflexionar sobre fets insòlits de la vida. En fi, m'ha agradat molt.


    Sergi : )

  • Molt bones[Ofensiu]
    iong txon | 21-05-2016

    les metàfores. M'ha agradat. Moltes gràcies i bona sort!

  • alèrgies[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 21-05-2016

    Una ficció futurista que ja podria estar passant avui en dia, i desapercebuda. Bon nivell literari en aquest conte magda. Felicitats pel relat i sort!

    Ferran

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-05-2016 | Valoració: 10

    Mare de Déu Santíssima , bon relat.
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magda

magda

41 Relats

96 Comentaris

13831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
We are what we pretend to be, so we must be careful what we pretend to be.
Kurt Vonnegut