Em recorda aquest poema a la poesia russa de principis del XIX. La tensió que hi plana és exactament la mateixa que hi ha a versos de Pushkin o de Tolstoi, també d'Ana Ajmatova. El final el trobo massa tendre. Enhorabona pel poema.

Hola, Magda:

El relat m'ha agradat. Però trobo que la paraula claustre com a títol no hi diu. Tal vegada per l'aire futurista del text. Per ventura, quelcom més modern com a "Claustre 3131CN". No sé. De totes maneres, enhorabona.