El cicle de la vida [6]: Vellesa

Trist, perquè pot ser real i et fa sentir la pena i solitud del pobre home. A pesar de tot es d'admirar com valora l'amistat. Això diu molt d'ell.
Una abraçada

però real com la vida mateixa, perquè a la vida també s'hi ha de comptar la mort. I lentament tot arriba, es perd la dona, els bons amics també comencen a defallir, a perdre la salut. S'esgota la vida, però els records perduren, un constant anar del present al passat, un garbuix dins la ment d'en Norbert que ha quedat ben tocat per la mala salut de l'amic.
Un relat molt humà i bonic alhora per l'entranyable relació d'aquests dos amics inseparables... fins a la mort.
Esperarem el desenllaç que arribarà, espero, ben aviat!

Sempre pensem que, un cop els fills es fan grans, la nostra missió respecte a ells ja ha acabat i ja podem respirar tranquils. Res més allunyat de la realitat! Els fills ens preocupen i ens fan patir, suposo, fins que morim.

Suposo que ha has acabat el cicle de la vida amb aquest relat i que ara t' empatollaràs alguna altra cosa per a fer-nos gaudir de la teva prosa sempre correcta i acurada i de la teva infinita imaginació.

Molts petons a tots

prò el meu prota es diu Lluc, potser ets tu qui l'ha anat a visitar de veritat. i potser has vist a la seva infermera, o potser tan sols la pot veure ell.

És aquest relat una manera molt lúcida, i delicada, de presentar-nos la vellesa. Els oblits, els bastons, i la gent que ens envolta. Tot ajuda a seguir vivint la vida, mentre en tenim.
Una abraçada amic!


F

M’agrada el to, el llenguatge que utilitzes, Joan, fa que els fets que narres i les persones que els protagonitzen resultin propers, emotius i, sobretot, versemblants. “... pobre Lluc!” “ ... Bona noia, la Carme!” “... un bon home el senyor Planes, un bon home”... aquests finals de paràgraf també cohesionen l’expressivitat del narrador.

Tens raó, molta gent diu "aquest és un bon home" i més encara ho diuen quan són grans. És com una forma de pacificar-se. Joan, aquesta sèrie de'n Norbert i família no la pots deixar perdre! Ha sigut una idea genial la que ens has ofert, aquesta de mostrar-nos la vida d'un personatge a través de diversos episodis. Ha sigut un plaer, malgrat la tristesa d'aquest darrer capítol, saber més coses de'n Norbert, un gran amic, com la gran persona que ho ha escrit, tu Joan. Una forta abraçada.

Aleix

Un bon relat, Joan, que ens permet retrocedir gratament fins a l'any 85, un any molt proper per als qui ja tenim una certa edat... i potser molt llunyà per a la joventut.

Tot el que expliques sobre en Norbert i el Lluc m'agrada, però el que més m'abelleix, potser, és aquesta lloança a l'amistat que subtilment aboques en cada una de les històries. Tot parlant-nos d'altres aspectes, exaltes el valor de l'amistat per damunt de tot.

Una abraçada,

Pilar

El pendent de la vida sempre porta sorprès , tristor, patiment... Pobre Norbert! És trist veure com les persones que estimes la mort de les endur. Trist veure que et van fallen les forces i la memòria, és trist... i inevitable.
En Norbert, gràcies a l'habilitat de l'escriptor, s'ha anat introduint, a poc a poc, dins dels lectors. Em fa pena veure que tota aquesta colla de personatges que hem creat molt aviat s'hauran mort. I què farem? Ens quedarem orfes.
Un relat, Joan, molt ben escrit, que ha sabut estimular els nostres sentiments. Et continuo felicitant.
Per cert, records d'en Martí que s'ho està passant molt malament.
Una abraçada i un quants petons meus i d'en Martí.
Materile

Em fan patir aquests Lluc i Norbert, quin serà el protagonista del mes vinent? Ara que ja en sabem tantes coses, sabrà greu acomiadar-los.
El detall del diari m'agrada molt, és un personatge més d'aquesta història que ens vas lliurant mes a mes.
Fins al proper!

Com sempre un bon relat