Dones de terra.

Serà que la meva padrina és una dona de terra perquè cada paraula d'aquest delicat poema la descriu. Ben belles que són les dones de terra, les de sempre.

Una besada,
Marteta.

...plantada en terra aspra, a tronc recargolat patint sota un sol de plom.

PS. Anna, serà millor que el segon pas li'l demanes a " l'home fosc". (crec que el coneixes). Ell utilitza Picassa i està més tret que no jo en aqueixa ferramenta; ja et vaig dir que utilitze Photobucket.
Ferran t'aclarirà millor els dubtes.

Salut i rebolica!

Un poema molt ben lligat i enigmàtic. M'ha agradat molt llegir-l'ho.

Moltes gràcies pel teu comentari, jo porto temps sense estar massa pels companys relataires i llegir els seus escrits.

Vaig molt atrafagada però m'he de posar al dia!

Una abraçada.

Gemma

Un bell poema de versos curts i que no et pensis que capto al cent per cent (sóc sincera). No obstant, és l'essència que desprèn. Em fa pensar en estar arrelat, el tocar de peus a terra, el ser-hi conscientment i responsablement i en l'element Terra, sobretot. Em fa pensar en aquelles primeres Venus que els primitius moldejaven en honor a la fecunditat femenina (importàncial vital, la base).

En fi, que ara toca DONES D'AIRE, I DE FOC i D'AIGUA, no????

O no.

Mena

de la teva cronologia que t'agradaria saber escriure, i fes-ho ara! ;-)) ei! que aquest poema és una inflexió en tot el que fins ara t'he llegit. Paraules senzilles i ben posades fan construir un poema ben lligat, i tu, en aquest, ho fas.

Per cert, molt xula aquesta foto, esteu brillants els dos que hi sortiu!

Ës meravella aquest poema. M'agrada com jugues amb els significats.
Una besada dolça, estimada amiga poetesa.

Poema molt suggeridor amb elements tan universals i profunds com "la terra".

quelcom de màgia i d'encís. Imagino dones sàvies, de pell fosca. La darrera estrofa " Lent arriba, lent cura" és enigmàtica i dona el punt líric als versos "terrenals". Crec que té una gran bellesa, el toc intens d'una sensibilitat molt delicada. Una abraçada

a

Em sembla que ja et vaig comentar les paraules de terra i ara les dones...

Potser m'agrada tot allò real i no tant lo vaporòs o eteri...

M'ha agradat molt el poema.

Abraçada