...disculpa´m, ho sento...

Un relat de: srta_squitx
La nit il.lumina el dia, toca suau la meva pell, els ulls clucs m´apropen a tu i la magia anihila la certesa en un impuls de rebel.lia. En la penombra del meu repos el desig pren cos i forma, i respira el teu aroma, el cor dansa al ritme de la tempesta, batega ansiós, furiós, neguitós, desitjós...de tu...per tu... I aquí, justament aquí, és quan la teva llunyana presencia impregna el meu racó més ocult, aquell que s´amaga de dia, aquell que de nit, a soles, pren vida i es promet no tornar a amagar-se, ni a fugir, ni a dissimular, ni a renegar del seu despertar, del seu sentiment més intens, de tu...

Comentaris

  • gràcies Joan[Ofensiu]
    srta_squitx | 30-04-2011

    m`ha fet i´l·lusió que ho trobis maco, hi ha sentiments que ho són malgrat ens facin sentir malestar...
    una abraçada :)

  • un escrit que desprèn molta força..[Ofensiu]
    joandemataro | 29-04-2011 | Valoració: 10

    i on el desig és expressat de forma molt bella
    et felicito
    salutacions
    joan

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35666 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.