Dins la nit

Un relat de: AVERROIS

Dins la nit serena,
miro amb il·lusió,
desitjant trobar el que busco
i que em doni l'explicació,
de les coses més petites
que al meu voltant passen,
detalls d'una vida senzilla
que per moments difícil sembla.
Mirant des de l'herba més lleugera
a la biga més pesada,
buscant milions d'idees
que he de descobrir encara.
Per això entro en la foscor,
ja que en el mirall
no m'hi veig gaire,
per trobar-me en un estel
i els records explicar-me,
per comprendre'm a mi mateix
i a la gent que no entenc encara.
Volen donar vida
a les idees que pel cap passen,
plenes de preguntes,
d'il·lusions, d'amenaces,
llençades a un món
que no les deixarà arrelar-se,
fins que cansades de caminar
tornaran pobres a casa,
per omplir-la de temors
per les perdudes esperances.




Comentaris

  • poema de serenor[Ofensiu]
    helena | 27-04-2006 | Valoració: 10



    Estimat Averrois, has construit un poema trist,
    plé de serenitat i de lucidesa on no hi ha desesperació. Hi ha com una acceptació resignada,
    per evitar que la situació sobrepassi al protagonista
    del poema.

    La mesura i les paraules tan ben triades, fan la resta.

    Un petó!



    mariona

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

372818 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!