DESPULLAT 8: No és una mala cosa

Un relat de: Florenci Salesas i Pla

No és una mala cosa començar pensant seriosament en pensar. Què és pensar? ningú sap el que es pensar. Ningú pensa. Tothom va massa de pressa, tothom està desesperat per a aturar el tren amb el colze, amb anar de trascantó, cridar l'atenció: "Ep, què estic aquí! Si us plau, veniu i admireu-me, beseu-me les sabates, beseu-me la comptabilitat! beseu-me, però, de lluny, que em fa molta basarda que us acosteu a casa meva!", això sí, perquè la casa és sagrada, la casa és un cúmul de sofriment que cal amagar ben amagat, no fos cas que hi hagi algun psicòleg perdut que encara no us hagi vist, un psicòleg d'aquells que fan servir el boli Bic com si fos una automàtica, psicòlegs ànima de gàngster, d'aixecadors de monedes saltirones, perquè les peses les deixen per als forçuts professionals. Ah! professionals! quina paraula més maca. És tan bonic ser una prostituta de les que poden anar a casa amb la cara ben alta, tenir fills i que et diguin "avui és el dia del pare" o per Sant Jordi "mama, ens agrades molt, fas pudor de ceba, però el perfum francés aquell fa que tinguis un glamour especial. Ceba i Christian Dior, Oli i cosmètics d'alta costura, herbes de la fina elegància barrejat amb complements directes indirectes.
No, estem tots de dol. Tot s'acaba i, altres coses que no havíem estudiat, comencen. Som-hi, què cal reciclar-se, què cal aprendre nous programes informàtics que fan son. Vinga! què cal estudiar doncs arriba l'examen i fa molt lleig copiar del company. No, no copieu. Què passaria si la persona a la qual copieu és un estranger?
Imagineu per un moment que a qui copieu no sap el vostre idioma, no sap el vostre sistema numèric, ni tant sols els dies de la setmana, ni com ho diu el que us colonitza. En fi, un de fora la vostra tribu. Llavors esteu perduts. Vindrà l'examinador i riurà d'aquella manera que només saben els examinadors, els col·legues dolents i els koales que han caigut de l'arbre perquè algú els ha sacsejat (com vaig veure una vegada en un documental que feien al Canal 33, que feia cosa de mal veure.... el koala ZZziiiu Pup, caient a terra, amb tota la part de l'esquena estampat directament sobre la dura herba, pobra bèstia, quin mal!)
M'imagino està casat amb un examinador. Ha de ser una cosa terrible: "Mira, maridet, aquí tens les guatlles a la planxa del salfumée". "Sí, no estan malament, però jo els hi posaria un cinc perquè no has estrofonejat bé els extractes de salfumant i ja saps que si et passes, només que sigui una mica, haurem d'anar a fer companyia a tota la teva família morta, en aquell coi de nínxol de dos metres quadrats, tot atapeït i rebufat.
El mal ja està fet. Hem fet tots massa tard.
Suspens.
Accident

Comentaris

  • Com es va escriure la sèrie dels despullats[Ofensiu]

    Aquest text forma part d'un conjunt de deu en total que es varen escriure seguint unes regles prefixades. Aquestes regles van ser apuntades a l'enunciat però per alguna raó desconeguda no hi apareixen (segurament ha estat una errada meva a l'hora de penjar els texts). Per això cal que faci un breu comentari aquí mateix. Demano disculpes per endavant:
    Els deu texts de la sèrie "Despullat" foren escrits en una hora i mitja justa, a raig, sense mirar, ni consultar res. Cada text acabava amb el títol del següent (vaig arribar a usar uns 32.000 espais, que amb els retocs d'urgència baixaren fins a poc més de 31.000). Vaig prohibir fer pauses més llargues de cinc segons o anar al lavabo. Només em vaig permetre teclejar com un boig. En acabar vaig dedicar una hora i mitja més a revisar les faltes i a fer retocs -ni un minut més-, amb l'únic ajut del corrector ortogràfic del Word. Era Prohibit mirar cap diccionari, i molt menys el de sinònims. Tot retoc que no estigués esmenat després d'aquesta hora i mitja de revisions, quedaria així per sempre; mala sort.
    Tot plegat no deixa de ser un experiment com un altre, suposo que força més psicològic que literari. En cap dels dos casos no s'ha inventat res -evidentment- però aconsello "l'experiment" a la resta de companys: realment us sentireu despullats, veureu quin és el límit de la vostra imaginació quan està sota pressió i només tindreu una hora i mitja per a tapar una mica les vergonyes.