DESPULLAT 5: La manipulació

Un relat de: Florenci Salesas i Pla

Barcelona, bicing. Passo del bicing, no tinc prou diners ni per a fer-me soci d'aquesta cosa que no sé si és un gran invent o és una patoxada. No ho sé, no m'importa. Sí que m'importa. A mi m'agrada caminar per gust. Per la cosa pràctica ja tinc el metro, que m'agrada molt. Aquest món sota terra és una de les coses més inspiradores que hi ha damunt la terra. Bé, corregirem: a sota.
Bicing dic. M'acosto a un cartellet sospitós que diu alguna cosa com "sí, això del bicing és molt maco, però ja sabeu el pa que s'hi dona aquí? doncs heu de saber que fer servir aquestes bicicletes et fa partícip de la hospitalització gratuïta d'uns quatre o cinc nens del primer món, pel cap baix. Per tu faràs, però després no ens vinguis amb que no t'hem avisat." Evidentment el text no era aquest però gairebé. Potser és veritat, però potser no.
Aquí hi ha dues coses a tenir en compte, que la major part de la gent amb la que parlo no les té. La primera és que el que diu aquest paper pot ser cert o no. Que enganxat, en forma de guerrilla informativa urbana, li doni un valor de veritat absoluta em sembla que és, com a mínim, més que discutible. Si quan en política es demanen explicacions, cada polític surt amb els nombres amanyagats de manera que tots semblen tenir raó, perquè hem de donar la raó absoluta al que diu aquest paper? Val que tothom distorsiona les coses al seu gust.
Vivim és una por general que fa que nosaltres mateixos ens anem esborrant del mapa. Però es que aquesta por té també el seu sentit. Llavors que un cartell tingui una pinta tan "autèntica", de bon rotllo i "aquí et passo el canuto", a mi no em convenç de res, només de que m'ho haig d'agafar-m'ho amb prevenció i esperit crític, com qualsevol cosa que surti publicada als diaris, ni que sigui dita pel president del planeta Lluna.
Segona: i si es veritat, què? Oh, nosaltres estem conscienciejats d'això, de que aquesta empresa fa coses que no són sostenibles, estem conscienciejats i la resta són uns ignorants que estan a la caverna de Plató adorant ombres! Obriu els ulls, home! Això diuen. Em sembla fantàstic. Però em pregunto a aquests trabucaires de la consciència, Com es pensen que es fan les guitarres que toquen? Algú s'ha dedicat a investigar les empreses que fan els peucs de llana peruans, les que fan certs tipus de sabates sostenibles o les que es dediquen a desmuntar ullals malalts? Senzillament, no hi ha una punyetera empresa, país, persona, etc., que no tingui un cadàver a l'armari o enterrat al jardí. Està ple d'empreses que es dediquen una part important del seu capital a fer el bé, i això és períllossissim des del punt de vista d'un cinisme sostenible com cal.
És desesperant però això és el que hi ha. Si ens posem a conscienciejar ens conscienciegem totalment, no d'una manera selectiva. Darrera de tot producte hi ha plans perversos de fer hospitals als nens alts i rossos o de guarir les espècies en perill d'extinció, tipus model anorèxica, en alguns casos en un grau que no ens podem ni imaginar.
Ho sé, és un exercici que faig cada matí quan em llevo és dir-me "mira la lluna i segur que no la pots llepar amb la punta dels dits".
Anècdota final: Un dia jo estava contrastant informacions, quan em vaig trobar un periodista que em va denunciar per fer la feina que no feia. Després vaig entendre que el pobre home no estava prou ben pagat per a això i per això mentia. Però eren mentides professionals, de dia a dia, d'anar a comprar figues i no tornar. Va ser una lliçó força interessant. Vaig aprendre moltes coses.
Primera: Hi ha gent que parla molt. Escolta-la i després pensa.
Segon: hi ha moltes maneres diferents d'explicar una història de manera que el lector entengui el que està bé o està malament. De vegades hi ha lectors que els agrada molt que pensis per ell. Primer no pensis i després pensa.
Tercer: hi ha moltes parts del món que mai coneixeràs i d'altres que te'n faràs un fart de trepitjar una vegad i una altra. No et desesperis per rebre la pallissa que cada dia et fan aquells skins que t'esperen a la cantonada i pensa.
Quart: no hi ha mai una quarta manera en res. Compta quants dits tens a la mà i pensa (si ets manc, deixa la cosa de pensar per als altres)
Cal contrastar les informacions. Tots els mitjans de comunicació menteixen menys els que jo llegeixo i miro i tot perquè sé comptar fins a tres. Els prejudicis que tenim sobre les coses que desconeixem en absolut son d'una mida descomunal. Són inevitables, és una cosa humana, natural, animal, vegetal i còsmica.
El món és una manipulació constant i això no és ni bo ni dolent, és natural. La mateixa natura manipula: mireu la perspectiva, la percepció de les coses, mai podreu veure la realitat d'un cub perquè nosaltres -i qualsevol animal amb ulls- està obligat, com a màxim, a percebre'n tres a la vegada, i sempre amb la distorsió de la perspectiva, els miratges, etc. Les estrelles que són en les constel·lacions que veiem no fan aquestes formes tan cuques, que els antics deien que era un caçador o uns peixos però que en realitat s'assemblen més a una bonica cafetera italiana i coses així (perquè en diem el carro, aquí de l'Ossa major?) en realitat, no són si no un efecte de perspectiva: algunes d'aquestes estrelles estan situades a dotze anys llum, però d'altres (i no necessàriament les que es veuen menys lluminoses, doncs la diversificació de mides de les estrelles és tan gran com l'esforç que fan els diferent sers humans per a pensar per sí mateixos) són a dos cents anys llum. Això vol dir que si anéssim a una d'aquelles que estan tan allunyades (tote4s elles dins, no sols la nostra galàxia si no dins el mateix braç de la via làctia) el panorama estrellil que veuríem es transformaria com en una d'0aquelles animacions en 3D que fan rodar el cap d'aquella manera.
Una darrera pregunta per fer-te sentir malament, amic lector: ja prens cura dels teus pares vells? Ja mires d'escoltar el veí, a veure que li passa? Com és que el de sota li costa tant d'arribar a fi de més? Hi fas alguna cosa per remeiar-ho? I, per sobre de tot; que fas tu amb la teva pròpia vida? Ja treballes prou? Ja has donat la teva ànima a l'Arcàngel Sant Gabriel? Veig que vas molt endarrerit. Déu meu, fas una cara de culpabilitat que no te l'acabes.
Jo ho tinc claríssim: m'enlluernen massa llumenetes i no soc un exemple per a ningú, excepte la resta dels humans. Desgraciadament no soc el millor maniquí d'aquests grans magatzems de la lucidesa i em quedo a mig camí, com tanta gent fa, a la secció d'articles per a la llar. Em miro la butxaca i llavors em sap greu de no poder pagar, molt de greu. I, com que soc feble i fàcilment enganyable, i torno a caure, i m'il·lusiono, i continuo sent una criatura. Potser sí que està bé de mantenir una mica d'innocència però a una certa edat potser una cosa una mica repugnant de veure i vull estalviar als que m'envolten un espectacle tant patètic. Mentrestant, continuaran tenint sessió doble cada dia.

L'eruga del mar

Comentaris

  • Com es va escriure la sèrie Despullats[Ofensiu]

    Aquest text forma part d'un conjunt de deu en total que es varen escriure seguint unes regles prefixades. Aquestes regles van ser apuntades a l'enunciat però per alguna raó desconeguda no hi apareixen (segurament ha estat una errada meva a l'hora de penjar els texts). Per això cal que faci un breu comentari aquí mateix. Demano disculpes per endavant:
    Els deu texts de la sèrie "Despullat" foren escrits en una hora i mitja justa, a raig, sense mirar, ni consultar res. Cada text acabava amb el títol del següent (vaig arribar a usar uns 32.000 espais, que amb els retocs d'urgència baixaren fins a poc més de 31.000). Vaig prohibir fer pauses més llargues de cinc segons o anar al lavabo. Només em vaig permetre teclejar com un boig. En acabar vaig dedicar una hora i mitja més a revisar les faltes i a fer retocs -ni un minut més-, amb l'únic ajut del corrector ortogràfic del Word. Era Prohibit mirar cap diccionari, i molt menys el de sinònims. Tot retoc que no estigués esmenat després d'aquesta hora i mitja de revisions, quedaria així per sempre; mala sort.
    Tot plegat no deixa de ser un experiment com un altre, suposo que força més psicològic que literari. En cap dels dos casos no s'ha inventat res -evidentment- però aconsello "l'experiment" a la resta de companys: realment us sentireu despullats, veureu quin és el límit de la vostra imaginació quan està sota pressió i només tindreu una hora i mitja per a tapar una mica les vergonyes.