Després

Bonic. I no sé si és una sort o una pena que el que dius sigui tan cert.

Ple de ràbia i mal cor. Utilitzes imatges fortes i ben descriptives, i amb poques paraules ens mostres la ferida. Després sempre serem a temps de fer-ne films!, sí, cert, però les farem o faran aquells que quedin vius, als qui hauran mort per una absurda guerra ja no els vindrà d'una pel·lícula més o menys.

Bon poema!


(Tu has tingut sort, a mi m'ha posat un cinc per comentar-li que té un poema duplicat, i bé, ja saps com soc jo, no sempre faig servir les paraules adequades, i plaf! un 5 per a mi!)

Atlantis ,

Gràcies pels teus comentaris.

Però jo poso els poemes a la web , si acas t' hauries de queixar a relats en catala.

Jo he vist que hi ha gent que publica més que jo!

El teu relat està molt bé!

Una abraçada

Noia Targarina

Poques paraules que diuen molt, signe de bona mà escriptora. Abraçada :)

El després es fa ahir
mentre serrem la fusta
i fabriquem els claus
dels taüts que han de venir.

L'ara es fa demà
mentre fugim aterrits
atropellem la consciència
i ens la mengem per sopar.

L'ahir es fa ara
mentre ens adonem
que vàrem pujar a un tren
que no tenia via.

Bona nit Atlantis,

Molt bonic el teu relat i està molt ben escrit i és molt entenedor.

Continua escribint així!

Val la pena llegir-te!

Una abraçada

Noia Targarina

Dona, una colla de desgraciats com naltros poca més podem fer. Els poderosos sí que ho fan bé: la reina Letìsia s'ha vestit de pageseta ucraïnesa, en Josep Borrell ja ha advertit que prou compres a Milà, prou festes a Saint Tropez, etc.
Tot això que passa ja feia anys que es veia venir, i no perquè fos cosa fos inevitable, sinó perquè es va voler provocar. Algunes explicacions haurien de donar l'OTAN i els seus caps, també.
Mentrestant, sí; procurarem dinar cada dia fins que no puguem fer-ho; aleshores, ja, bona nit i tapa't.

Expresses d'una manera concissa i sense floritures, el que està passant en aquest moment. M'ha agradat molt, perquè remous consciències.
Realment ,"Ara" el que estem fent és donar l'usat i el que ens sobra... Mentre continuem amb la nostra vida plena de sopars, festes i esbarjo.
I així avança el mes de març...

Anirem fent pel·lícules, llibres bons o roïns, anirem plorant els morts. Al final està tot en l'esperança.
Un poema senzill i a la vegada per a pensar, després de...

I com sempre un bell poema que, amb poc, diu molt!
Compartim pensaments i sentiments i això fa que sempre et llegeixo amb plaer.

Amb total cordialitat

Talment, com tu dius...
No podem aturar la vida, que continua passant malgrat tot. I la passem mirant endavant, però pensant com ens sentiríem si fóssim nosaltres els que haguéssim de deixar enrere la nostra casa i la nostra ciutat... un pensament massa aterridor per no desitjar escampar-lo de tant en tant.
Com sempre, m'agrada molt com dius les coses.