'Derzu Uzala' d'Akira Kurosawa

Tens tota la raó: la pel·lícula d'en Kurosawa és una gran pel·lícula. De les poques que, per al meu gust, aconsegueixen reflectir tota la força i la poesia que hi ha en el llibre d'origen, en aquest cas escrit pel mateix explorador rus Vladimir Arseniev.

Per a mi, tots dos, llibre i pel·lícula, són referents de capçalera. Em van encantar.

Els trets que has remarcat són vitals, en aquesta història: l'amor i respecte per la natura, amb la qual en Dersu Uzala hi conviu en estreta harmonia; l'amistat que es crea entre tots dos, també farcida de respecte i alhora lliure i compromesa l'un per a l'altre...

I m'ha agradat el paràgraf que has triat perquè delimita i exemplifica molt bé aquest relat teu:

Capità -diu Dersu amb parla senzilla- sóc feliç de respirar i viure. Sóc feliç d'escoltar l'hivern, de viure entre els arbres i els animals. Ells m'han ensenyat tot el que sé de la vida, no conec els llibres. El sol i la lluna és gent important. L'aire, l'aigua i el foc són gent forta. Jo sóc gent. Tu ets gent. I jo estimo la gent que viu amb mi.

Sovint les coses més senzilles, les manifestacions més òbvies, són les més valuoses.

Un petó,

LLIBRE

PS.- Gràcies per compartir la vetllada d'ahir. I gràcies per tant. Per tot.

gens que resultés guanyador del repte, aquest preciós relat!

Desenvolupes una narració molt efectiva, senzilla en la forma i emotiva en cadascuna de les seves frases, ben col·locades i harmonitzades entre si per composar alguna descripció molt plàstica i aprofundir en determinats moments en sentiments ben apuntats.
Posats a assenyalar petiteses, alguna qüestió de puntuació m'ha resultat curiosa... El conjunt, però, resulta ben evocador!
M'has provocat tot un allau de records!

Fins aviat, tornaré a passar per llegir-te una mica més! Entretant, rep una abraçada estiuenca,
Una quimera

I els seus personatges encomiables. Sí, de tots, Derzu és el més inoblidable.
T'agraeixo el relat, doncs m'has recordat una de les meves pel·lícules preferides, que, gràcies a tu, veuré demà mateix altre cop.

Una abraçada.

Arbequina.

Encara no he vist la pel·lícula, la tinc a punt, esperant al moment adient en que tingui unes hores per a gaudir-ne amb calma, sense res més al cap. Fa uns anys vaig tenir el plaer de llegir el llibre de Vladimir Arseniev, i em va emocionar molt.

M'ha agradat molt recordar aquí al Dersu, la seva armonia tan intensa amb la natura, la seva bondat i generositat incondicionals. El descrius tal i com jo el recordo, i amb la mateixa admiració. Moltes gràcies.

l'he vist , costa de veure pelicules així, la balada del Narayama també es impresionant.
Endavant.

que la vaig veure i encara la recordo.
Gràcies per el petit resum.