El qui viu d'esperances, mor en dejú!

Un relat de: mjesus

Doncs sí, sóc morta. Ah! És culpa meva, sempre tan confiada! Les aparences enganyen, no ho hagués dit mai de l'home de la maleta vermella. A partir d'ara he d'estar més alerta i agafar el bou per les banyes. Sí, sí, és una expressió que en aquesta dimensió no té massa sentit, però, sóc nova i de moment no sé què m'espera en aquesta "vida" dialècticament parlant s'entén. Ja m'ho deien ja, «Estàs més penjada que una figa a l'estiu!» Mai tan ben dit!

Us explico: Em traslladava a París en el Talgo a veure una amiga aquestes vacances de Setmana Santa. De sobte el tren s'aturà i no precisament a cap estació. Els passatgers s'aproparen a les finestres mirant a través de la foscor. Feien tota mena de conjectures. «Segur que hi ha un mort… Recordo un cop…» «Un mort? …això són figues d'un altre paner!». Tan aviat podia ser una avaria com un avís d'atemptat tal i com comentaven. «He d'agafar un avió des de París i ja veieu… el més calent és a l'aigüera».
Ens comunicaren que hi havia un cos al mig de les vies i que no podríem avançar fins que no vingués el jutge a fer l'aixecament del cadàver. No em moguí del seient. La lluna llepava el vidre de la finestra assenyalant-me l'home que seia al meu davant, no em treia l'ull de sobre, sentia la seva mirada sobre les meves cuixes cosa que em molestava.
El sentia molt a prop, massa.

Estàvem sols al departament del vagó. Tancant els ulls em vaig deixar portar per les cabòries… i aquella etiqueta d'un arma que eixia per la junta de la maleta vermella? És clar, podria ser un venedor de joguines que va de fireta en fireta…
Llavors, vaig sentir un fort dolor al cor. Un punyal s'entestava a foradar el meu pit que sagnava escandalosament.
Qui bada, cau! -deia l'àvia- I tant! Amb els ulls esbatanats mirava al meu voltant incrèdula, l'home s'havia fet fonedís. Amb un suau aleteig vaig enlairar-me per observar l'escena. Quan els passatgers van tornar del passadís el guirigall va ser considerable. Tot va succeí tan ràpid que ningú veié res, en realitat estaven més preocupats pel que els podia haver passat a ells que per «aquella dona morta» parlaven de mi, és clar. Un metge s'hi va acostar examinant el meu cos. «No es pot fer res» pronuncià amb seguretat «No podrem tirar-ne cap tros a l'olla».

Fins a quin punt ens pot canviar la vida un descuit? L'única cosa bona que en treia és que viatjaria més ràpid cap a París a veure la meva amiga. Després de tot era el que volia fer des del principi d'aquesta història.

Comentaris

  • un bon relat[Ofensiu]
    ANEROL | 12-07-2009

    ingeniós, divertit. Llegint els altres comentaris m'he assabentat que formava part d'un repte amb frases fetes. Te'n has sortit molt bé

  • L'he trobat[Ofensiu]
    Romy Ros | 13-04-2009

    genial aquest relat que ens descriu amb maestria uns quants refranys que fan referència a no badar mai! Enhorabona per haver guanyat el nanorepte!

  • Mol divertit[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 13-04-2009

    i enginyós relat, amb un toc d'humor negre molt reeixit i narrat amb molta mestria, ja que conduir un flaix bac no és cosa fàcil, pot sortir malament, i més quan un està obligat a posar-hi frases fetes, que segons els entesos, rebaixa el nivell estilístic, però com això era una obligació del repte, doncs això, que et felicito per un relat tan simpàtic i engrescador, malgrat la seva vesant necrològica.
    Un final genial, que lliga fent-lo arrodonir, el relat, a la perfecció.

    Una abraçada.

    Ferran

  • Aclariment[Ofensiu]
    nuriagau | 13-04-2009

    Acabava de penjar el Nanorepte en què has guanyat, quan he vist que a la pàgina d'Inici apareixia aquest relat. He penjat el comentari de la jutgessa amb el nick de Nanorepte. Ho lamento.

    Aprofito el comentari per felicitar-te per ser la guanyadora del Nanorepte 182.

    Núria

  • Comentari de la jutgessa[Ofensiu]
    [ contrasenya recuperada ] | 13-04-2009 | Valoració: 10

    L'esperit d'una morta és qui ens narra la història de quatre-centes quaranta-sis paraules, amb les quatre frases fetes claus i un refrany per títol.

    El relat comença pel desenllaç, i el final del relat és la moralitat que ja ens anuncia el títol (no s'ha de ser confiat, eh?). Quan s'inicia el nus, el narrador fa un "flash back" per tal de poder-nos narrar els esdeveniments relacionats amb la seva mort.

    Malgrat el relat tracta d'un assassinat el to narratiu és simpàtic i conté un toc d'humor. El narrador, en primera persona, és proper i assequible al lector.

    Et felicito, mjesus, per aquest original relat. La teva participació al repte va ser una agradable sorpresa d'última hora.

    Aprofito per afegir l'enllaç per
    poder gaudir del relat guanyador i dels altres relats participants, cliqueu les lletres en color Repte CCCLXXVII (377).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de mjesus

mjesus

42 Relats

245 Comentaris

49553 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
*

R en Cadena

"La senyora Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la Sra. Baiba Liepa, al Sr. Xavier Valeri Coromí, la Sra. jacobé, el Sr. Filalici, la Sra marga i la Sra. Elvira"
Li heu d'agrair a l'EmmaThessaM!
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Taller d'escriptura a relats en català:
Per qualsevol informació aneu a la web: http://es.geocities.com/tallerrelat





clar_lluna(arroba)yahoo.es
trasgrafica.com