Cadenats i manilles

Un relat de: mjesus

Volia venjança. Feia temps que aquest sentiment s'havia aferrat a la meva persona com una heura que devora una paret i no la deixa respirar. Els records de la infantesa havien tornat a mi amb molta intensitat: la mare morta pels abusos del pare, la violència dia a dia… Sense adonar-me senyorejava els meus pensaments un desig obscur: eliminar un home ,carn de presó, acusat de maltractaments; un home que odiava sense conèixer, ja abans de buscar-lo per tots els racons de la ciutat, un home qualsevol que ara, per fi sabia on trobar.

Vaig arranjar pam a pam l'escenografia del crim, només em caldria seduir-lo fins a la mort amb cadenats d'or i manilles de plata. Lligant els seus desitjos, ofegant la seva vida, escampant la seva sang.

Per fi va arribar el dia que havia assenyalat en el meu calendari. La nit estenia una capa protectora per als malfactors. Apressant-me vaig creuar la ciutat en direcció al bar on trobaria el meu "botí"-com jo acostumava a anomenar. Em vaig col·locar en un racó a refugi d'ulls inquisitius. L'home elegit s'apropava a la barra a prendre una copa; els llums de neó il·luminaven el seu rostre emmarcant-li les faccions fent-les dures i rígides. Xarrupava l'alcohol amb ansietat mirant el líquid esgrogueït; els ulls li brillaven eufòrics, com en un estat de trànsit. Xamosa, m'hi vaig acostar. El seu alè pudia com la melsa corrompuda, i malgrat el fàstic que sentia, vaig iniciar una conversa curulla de confessions. L'home era tot braços i mans que m'envoltaven buscant el meu cos. Un llarg petó llefiscós, va ser el preludi de la partida que començava.
Amb un gest inequívoc vaig indicar la porta.
-Tens la pell de seda… anem preciosa? -va xiuxiuejar abraçant-me les espatlles.
-…a casa meva? -vaig reblar amb picardia.
Em sentia exultant, només era una venjança.

Comentaris

  • Hi ha històries d'infantesa que marquen molt[Ofensiu]
    nuriagau | 27-05-2009 | Valoració: 10

    Un relat curull de metàfores precioses i plenes de significat que descriuen la necessitat de venjança que sent la protagonista i com la planeja.

    M'han semblat esplèndides frases com:

    ·Feia temps que aquest sentiment s'havia aferrat a la meva persona com una heura que devora una paret i no la deixa respirar.
    ·només em caldria seduir-lo fins a la mort amb cadenats d'or i manilles de plata
    ·La nit estenia una capa protectora per als malfactors.
    ·...


    Felicitats per aquest relat!

    Núria

  • Ha de ser dur.,,[Ofensiu]
    Gess Artré | 12-01-2009 | Valoració: 10

    i trist, sentir aquesta heure de venjança que va creixent i s'insta.la com un sentiment prioritari. Ha de ser terrible, a més, que les emocions fraternes es converteixin en un odi tant gran que només pugui aliviar-se amb l'assessinat premeditat. I tu has sabut reflexar tot aquest horror sense ni tant sols mencionar-lo, sense estridències, amb tot el rigor de la premeditació. Molt bon relat.
    Una abraçada

  • felicitats![Ofensiu]
    Xantalam | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • "a refugi d'ulls inquisitius"[Ofensiu]
    angie | 13-05-2008

    Com m'agrada aquesta frase, mjesus!. El teu relt et deixa així : lligada a un final obert. (curiós tenint en compte que les cadenes i les manilles tenen la funció de tancar dins seu...)
    Moltes gràcies pel comentari i desitjos. Jo t'he llegit gairebé tot però darrerament no tinc massa ganes d'escriure i no t'ho havia fet saber.
    Espero poder veure't ben aviat!.
    Un petonàs!

    angie

    PS: La Laia també te n'envia un.

  • Clar de lluna | 26-04-2008

    ...segurament un dels pitjors sentiments que poden evitar en les nostres vides. Sentiment que no et deixa viure i que amarga les entranyes... relat cru i amb final obert.

    Un plaer haver-te conegut!

    Una abraçada!

  • UNA ENCAIXADA BAGENCA !![Ofensiu]
    escaldot | 02-03-2008 | Valoració: 10

    Un molt bon relat que em deixa amb punts suspensius......i sobretot amb ganes de llegir-te.
    Jo, que voleteijo poc, t'havia quasi perdut i de cop ZZAPPSS !! Mjesus.
    Estic content de trornar-te a llegir.
    Passo llargues estones que camino poc per RC.
    Com que quasi cada setmana volto feinejant un dia per Manresa i rodalies, sovint em ve al cap que vas ser de les primeres persones que va enxampar-me, llegir-me i animar-me a seguir.

    Petons...!!

    Jordi

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de mjesus

mjesus

42 Relats

245 Comentaris

48920 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
*

R en Cadena

"La senyora Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la Sra. Baiba Liepa, al Sr. Xavier Valeri Coromí, la Sra. jacobé, el Sr. Filalici, la Sra marga i la Sra. Elvira"
Li heu d'agrair a l'EmmaThessaM!
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Taller d'escriptura a relats en català:
Per qualsevol informació aneu a la web: http://es.geocities.com/tallerrelat





clar_lluna(arroba)yahoo.es
trasgrafica.com