Cercador
Definitivament
Un relat de: manila- Compartir:
Pensava que amb la teva còrpora
sostindries el meu món,
em preservaries dels perills,
series el topall dolç
de la meva ferma joia.
Però no et pots preservar
ni a tu mateix
de la teva pròpia feblesa
i a tots els racons on repiques
hi amagues el teu desconsol.
Tanmateix,
definitivament,
és per això que t'estimo.
Comentaris
-
Estimar[Ofensiu]angie | 08-05-2006
és un sentiment on les possessions i la tolerància conviuen sense demanar gaire explicacions... acceptant...
Bo, no l'havia llegit...
angie -
molt bon poema[Ofensiu]filladelvent | 23-02-2006
Tanmateix,
definitivament,
és per això que t'estimo.
Et llegeixo tot sovint. No sempre et comento. Però m'agrada, m'agrada.
Serà un plaer continuar llegint-te; ja ho saps: t'animo a que continuis escrivint i publicant.
-Filladelvent-
-
Confirmo[Ofensiu]Melcior | 04-02-2006 | Valoració: 9
El comentari de Leela, i confio de llegir-te
mes sovint.
Endavant. -
Realment,[Ofensiu]Leela | 31-01-2006
jo també penso que t'estimació cap a una persona ve quan t'adones que aquella persona també és un ésser humà i no esperes d'ella que 'sostingui el teu món'.
He trobat molt bonic i sobretot molt intel·ligent, madur i encertat aquest poema, Manila.
Estimar a algú, penso que es pot fer quan has deixat d'idealitzar-lo i sobretot quan has deixat de demanar-li que faci un paper a la teva vida que és responsabilitat de cadascún de nosaltres i no dels demés.
Un petó!
Leela
l´Autor
14 Relats
15 Comentaris
15169 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Na Baixa do Sapateiro eu encontrei um diaA morena mais frajola da Bahia.
Pedi-lhe um beijo, não deu,
Um abraço, sorriu,
Pedi-lhe a mão, não quis dar,
fugiu...
Bahia, terra da felicidade,
Morena, eu ando louco de saudade.
Meu Senhor do Bonfim
Arranje outra morena igualzinha pra mim.
Oh! amor, ai,
Amor bobagem que a gente não explica, ai, ai.
Prova um bocadinho, ô
Fica envenenado, ô
E pro resto da vida é um tal de sofrer
Ôlará, ôleré.
Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento.
Ouve o meu lamento, ô
Na desesperança, ô
De encontrar nesse mundo
Um amor que eu perdi na Bahia, vou contar.
Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento...