Cercador
Res per viure
Un relat de: manila- Compartir:
Torna el vespre
en què no tinc res per viure,
agafo l'autobús
per anar amunt i avall.
Però l'aire suau
i fregadís m'incita,
em diu que vindrà la nit,
que sóc viva enmig del fat.
Sóc a un jardí amb alts arbres,
però em fa falta veure el mar,
potser marxar amb les onades,
deixar-me al seu gronç tenaç.
Mentrestant els llums s'encenen:
quin nou avenir vindrà?
No em deturo en cap regne,
només m'agrada surar.
Comentaris
-
deixar-nos portar...[Ofensiu]angie | 31-01-2006
és en la majoria dels casos el més fàcil i el més beneficiós, creu-me. Cal només saber caminar.
M'encanta el teu poema i com descrius aquest anar amunt i avall, com una fulla seca, per deixar-te anar en els braços del vent. (destí)
un petonàs
angie (per a tu, angels_torres2@hotmail.com)
-
surar...[Ofensiu]foster | 02-12-2005
una bona metàfora d'una manera d'anar per la vida que no té res de negatiu, tot i que sembli que un no actua, que es deixi portar...
a mi, almenys, em funciona... deixo fer al destí, i en las cruïlles que em planteja és on dono un cop de rem per guiar la meva nau... (jajaja, en fost fent de poeta!)
manila, m'he llegit algunes poesies teves i els teus reptes... m'agrada el teu estil, sobretot en prosa, t'hi animo... esperaré si cal.
foster
l´Autor
14 Relats
15 Comentaris
15179 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Na Baixa do Sapateiro eu encontrei um diaA morena mais frajola da Bahia.
Pedi-lhe um beijo, não deu,
Um abraço, sorriu,
Pedi-lhe a mão, não quis dar,
fugiu...
Bahia, terra da felicidade,
Morena, eu ando louco de saudade.
Meu Senhor do Bonfim
Arranje outra morena igualzinha pra mim.
Oh! amor, ai,
Amor bobagem que a gente não explica, ai, ai.
Prova um bocadinho, ô
Fica envenenado, ô
E pro resto da vida é um tal de sofrer
Ôlará, ôleré.
Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento.
Ouve o meu lamento, ô
Na desesperança, ô
De encontrar nesse mundo
Um amor que eu perdi na Bahia, vou contar.
Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento...