Escolament

Un relat de: manila

El fang marró intens
es transformava pel trepig de l'aigua
i entre els reguerons solcats
se n'anava, viu, el temps.

Bufava un vent expedit
de la profunditat de l'aire
arremolinat i dens
que evaporava els segles.

La terra escorria la pluja
en el gruix de la fosca tarda
com tot se n'anava en orris
a la meva vida mundana.

L'olor obaga de mullat
removia la passió de vida
que s'escolava, intacta,
sense haver-la tastat.

El cel, tot clos, vibrava i s'expandia
mentre nosaltres, homes,
en la solitud dels temps
cercàvem un trist refugi.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de manila

manila

14 Relats

15 Comentaris

15171 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Na Baixa do Sapateiro eu encontrei um dia
A morena mais frajola da Bahia.

Pedi-lhe um beijo, não deu,
Um abraço, sorriu,
Pedi-lhe a mão, não quis dar,
fugiu...

Bahia, terra da felicidade,
Morena, eu ando louco de saudade.
Meu Senhor do Bonfim
Arranje outra morena igualzinha pra mim.

Oh! amor, ai,
Amor bobagem que a gente não explica, ai, ai.
Prova um bocadinho, ô
Fica envenenado, ô

E pro resto da vida é um tal de sofrer
Ôlará, ôleré.

Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento.
Ouve o meu lamento, ô
Na desesperança, ô
De encontrar nesse mundo
Um amor que eu perdi na Bahia, vou contar.


Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento...