Lluïa la vida

No avança, aquesta poesia. Poster amb una revisió... fins aconseguir que les paraules llisquin amb naturalesa, treballada però sense ser artifial.

M'agraden aquestes estrofes, i el recurs que hi utilitzes de no fer servir comes... és clar que fora més lògic que no fessis servir cap signe de puntuació o que sempre en fessis servir, però tens tota la llibertat del món! i m'agraden aquestes enumeracions lliures:

Encisats amb les imatges vives
amb les tardes fines
amb el flux del nostre riu delerós.

Penombra dolça i nit clara
la vida encantada
els dies de festa major.

Allò que deia de l'artificialitat... potser em referia a rimes forçades -o almenys poc naturals- com aquestes:

La lluna llunyana
al cel constel·lat
ens vetllava la cambra
nocturna i carnal.

Aquí m'hi falla l'ordre dels versos... aquest últim a doll trenca la muiscalitat, segur que te n'has adonat.

La nostra tornada
era una bossa nova
que jo et lletrejava
i tu n'agafaves
la màgia a doll.


A partir d'aquí comença una activitat narrativa poc poètica al meu entendre, però d'imatges fortes i boniques.

Al final el crec una mica precipitat, sobretot perquè aquests dos versos potser els podies haver allargat... fixa-t'hi:

Sense tu una fosca sofrença
cap a la solitud
i el comiat.

Potser així li dones una pausa més finalística... no sé si m'explico; en tot cas disculpa si no t'agrada que et canvii cap mot... Només pretenc ajudar-te en la mesura que m'és possible; la teva poesia s'ho val, això i molt més, segur que sí.

-Filladelvent-