Cercador
Carrers oberts
Un relat de: manilaQue sola m'he sentit de tu
en els vespres mormolants
la pluja esquitxant-me la cara
enmig de l'aire, humitejant.
Acaricio els gossos que passen
entre les llums del carrer gran.
Arrecerant-me a les voreres
m'esquitllo amb passes de vianant.
Vaig a carrers oberts que esperen
que tu hi arribis,
degotellants,
com l'estació on faràs bandera
amb el teu equipatge de viatjant.
Estesos i íntims
fan la rateta
mirallejants i respirants.
Des del cel còncau
com una cova
se'ns abalança, negra, la nit.
Si encara arribo a trobar-te
pels carrers molls i estremits
t'abraçaré a l'empara
del cau dels meus pits curtits.
l´Autor
14 Relats
15 Comentaris
15179 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Na Baixa do Sapateiro eu encontrei um diaA morena mais frajola da Bahia.
Pedi-lhe um beijo, não deu,
Um abraço, sorriu,
Pedi-lhe a mão, não quis dar,
fugiu...
Bahia, terra da felicidade,
Morena, eu ando louco de saudade.
Meu Senhor do Bonfim
Arranje outra morena igualzinha pra mim.
Oh! amor, ai,
Amor bobagem que a gente não explica, ai, ai.
Prova um bocadinho, ô
Fica envenenado, ô
E pro resto da vida é um tal de sofrer
Ôlará, ôleré.
Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento.
Ouve o meu lamento, ô
Na desesperança, ô
De encontrar nesse mundo
Um amor que eu perdi na Bahia, vou contar.
Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento...