Carrers oberts

Un relat de: manila

Que sola m'he sentit de tu
en els vespres mormolants
la pluja esquitxant-me la cara
enmig de l'aire, humitejant.

Acaricio els gossos que passen
entre les llums del carrer gran.
Arrecerant-me a les voreres
m'esquitllo amb passes de vianant.

Vaig a carrers oberts que esperen
que tu hi arribis,
degotellants,
com l'estació on faràs bandera
amb el teu equipatge de viatjant.

Estesos i íntims
fan la rateta
mirallejants i respirants.

Des del cel còncau
com una cova
se'ns abalança, negra, la nit.

Si encara arribo a trobar-te
pels carrers molls i estremits
t'abraçaré a l'empara
del cau dels meus pits curtits.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de manila

manila

14 Relats

15 Comentaris

15179 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Na Baixa do Sapateiro eu encontrei um dia
A morena mais frajola da Bahia.

Pedi-lhe um beijo, não deu,
Um abraço, sorriu,
Pedi-lhe a mão, não quis dar,
fugiu...

Bahia, terra da felicidade,
Morena, eu ando louco de saudade.
Meu Senhor do Bonfim
Arranje outra morena igualzinha pra mim.

Oh! amor, ai,
Amor bobagem que a gente não explica, ai, ai.
Prova um bocadinho, ô
Fica envenenado, ô

E pro resto da vida é um tal de sofrer
Ôlará, ôleré.

Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento.
Ouve o meu lamento, ô
Na desesperança, ô
De encontrar nesse mundo
Um amor que eu perdi na Bahia, vou contar.


Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento...