Cercador
Antics passejos
Un relat de: manila- Compartir:
Tot és premonició
d'aquells antics passejos,
d'aquella llum encesa
que ens va amarar de nits.
L'aire bufava fantàstic
amb un oreig de mar plena,
i en la plaça porticada
estrenàvem un destí.
El teu perfil lluïa moreno,
el cabell negre enllustrat,
i la ciutat i tu éreu
dues vegades humans.
Comentaris
-
Hola[Ofensiu]ambre | 25-11-2005 | Valoració: 10
Els teus poemes estan plens de petits tresors com: "i en la plaça porticada estrenàvem un destí" Me'ls he llegit tots, i m'han agradat força, ha estat un plaer, en faré una relectura per treure'n més suc...
També et volia donar les gràcies per el teu missatge al fòrum, m'ha encantat ... Jo no puc donar res que no tingui i no sé rebre res que no em pugui quedar dins meu. El què tu m'has escrit avui m'ho guardo com un tresor.
Una abraçada.
Ambre
l´Autor
14 Relats
15 Comentaris
15174 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Na Baixa do Sapateiro eu encontrei um diaA morena mais frajola da Bahia.
Pedi-lhe um beijo, não deu,
Um abraço, sorriu,
Pedi-lhe a mão, não quis dar,
fugiu...
Bahia, terra da felicidade,
Morena, eu ando louco de saudade.
Meu Senhor do Bonfim
Arranje outra morena igualzinha pra mim.
Oh! amor, ai,
Amor bobagem que a gente não explica, ai, ai.
Prova um bocadinho, ô
Fica envenenado, ô
E pro resto da vida é um tal de sofrer
Ôlará, ôleré.
Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento.
Ouve o meu lamento, ô
Na desesperança, ô
De encontrar nesse mundo
Um amor que eu perdi na Bahia, vou contar.
Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento...