Línies mestres

Un relat de: manila

Quan s'ha acabat el viure
resten només els dissenys,
les línies mestres traçades,
gravades a foc que crema,
perpètues,
inesborrables.

Com el teu cos fosc d'ocell,
les ales ja mig plegades,
que em tapava veure el sol,
jo que enmig vaig situar-te.

Mar, algues, petxines, crancs,
les pedres de colors de la badia,
fusta clara,
envernissada,
de l'hotel,
i aquella extensa i íntima galeria
on per primer cop et vaig veure
i vaig creure que mai t'estimaria.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de manila

manila

14 Relats

15 Comentaris

15178 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Na Baixa do Sapateiro eu encontrei um dia
A morena mais frajola da Bahia.

Pedi-lhe um beijo, não deu,
Um abraço, sorriu,
Pedi-lhe a mão, não quis dar,
fugiu...

Bahia, terra da felicidade,
Morena, eu ando louco de saudade.
Meu Senhor do Bonfim
Arranje outra morena igualzinha pra mim.

Oh! amor, ai,
Amor bobagem que a gente não explica, ai, ai.
Prova um bocadinho, ô
Fica envenenado, ô

E pro resto da vida é um tal de sofrer
Ôlará, ôleré.

Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento.
Ouve o meu lamento, ô
Na desesperança, ô
De encontrar nesse mundo
Um amor que eu perdi na Bahia, vou contar.


Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento...