Cercador
Línies mestres
Un relat de: manilaQuan s'ha acabat el viure
resten només els dissenys,
les línies mestres traçades,
gravades a foc que crema,
perpètues,
inesborrables.
Com el teu cos fosc d'ocell,
les ales ja mig plegades,
que em tapava veure el sol,
jo que enmig vaig situar-te.
Mar, algues, petxines, crancs,
les pedres de colors de la badia,
fusta clara,
envernissada,
de l'hotel,
i aquella extensa i íntima galeria
on per primer cop et vaig veure
i vaig creure que mai t'estimaria.
l´Autor
14 Relats
15 Comentaris
15178 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Na Baixa do Sapateiro eu encontrei um diaA morena mais frajola da Bahia.
Pedi-lhe um beijo, não deu,
Um abraço, sorriu,
Pedi-lhe a mão, não quis dar,
fugiu...
Bahia, terra da felicidade,
Morena, eu ando louco de saudade.
Meu Senhor do Bonfim
Arranje outra morena igualzinha pra mim.
Oh! amor, ai,
Amor bobagem que a gente não explica, ai, ai.
Prova um bocadinho, ô
Fica envenenado, ô
E pro resto da vida é um tal de sofrer
Ôlará, ôleré.
Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento.
Ouve o meu lamento, ô
Na desesperança, ô
De encontrar nesse mundo
Um amor que eu perdi na Bahia, vou contar.
Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento...