Curts d'opinió- juny 07

27/06/07 (a l'AVUI)
Als catalans, malauradament, ja no ens queda massa temps per a sobreviure. La feina de l'emigració esdevindrà molt difícil i provaran d'espanyolitzar encara aquella que no és castellanoparlant. No vivim a casa nostra i ben aviat haurem de demanar permís per a viure. Ens han portat a la JUSTIFICACIÓ constant i aquesta és la pitjor malaltia per a l'esperit. JUSTIFICAR-SE DE QUÉ? Què els altres a casa seva es justifiquen d'alguna cosa. Què fiquem nosaltres el nostre nas en la casa dels altres?

27/06/07 (a l'AVUI)
Com se n'aprofiten aquests voltors de la poca autoestima i del complex de tres segles de desfeta. Si no reaccionem, ben aviat estarem completament aixafats i serem tots "montillosos" i casposos. Jo des de fa 2 anys que ja no parlo més castellà a Catalunya i no ho penso fer mai més; qui no m'entén, perquè és turista, li parlo en anglès i s'ha acabat el bròquil. INDEPENDÈNCIA PERSONAL: AUTOCENTRAMENT: INDEPENDÈNCIA POLÍTICA. La independència ens l'hem de guanyar com tot en la vida. A treballar!

27/06/07 (a l'AVUI)
A mi els de CiU no m'agraden! Però cap país és perfecte. Qui ens ha dit que hem de ser perfectes, els colonitzadors? El complex? L'autoestima per terra? "Quan sigueu perfectes us donarem un caramelet", diu la menjadora ecspanyola. I nosaltres vinga a barallar-nos per al seu profit. Els que ens aixafen son de perfectes? Al nostre país hi ha de tot com a tot arreu. Però ara no és tracta d'això sinó de recuperar la nostra casa per a seguir essent imperfectes i sense tocada de collons.

27/06/07 (a l'AVUI)
Sumar per la Independència i aconseguir-la ha d'estar per sobre que si CiU o no CiU. El que ens ha d'interessar de CiU i d'ERC, per molt malament que ho facin, és que ens preparin el dret al referèndum. Després que cadascú trií els mobles de casa, al seu gust. A mi la baixada de pantalons d'aquests dos partits no m'agrada, ens baixa a tots més l'autoestima i la recuperació. Vull només el meu dret a decidir i la resta són punyetes.

27/06/07 (a l'AVUI)
Xutendo. Jo no vaig d'independentista radical. Només hi ha un independentisme: sense adjectius, modes i sucursalismes! Jo estic prou centrat. Sembla que tu no has après a llegir i vas de bòlid.: "que si vas en contra... ..". Bajanades. Sols vaig a favor d'aconseguir un objectiu. MENTRE, tu vas cercant qui va en contra i a favor del nen que s'ha barallat per la pilota. MENTRE, els de Madrid es riuen, ens aixafen, ens agafen els quartos, MENTRE els catalans es barallen per la pilota. Ja està bé.

27/06/07 (AVUI)
JORDI. Que no vols tornar a parlar més el català a Catalunya, molt respectable. Ara, no ens demanis que a l'escola, la tele, el cine i l'etiquetatge sigui en la llengua estrangera. Perquè el pakistanès també pot demanar la seva i així mai no acabaríem. Pots parlar xinès a Catalunya, i només, si és això el que vols. Altra cosa és que la gent t'entengui. El català no és propietat dels catalans, això treu-t'ho del cap també.

27/06/07 (AVUI)
ERC ha de posar a CiU l'extrema incomoditat de donar-li govern a canvi de referèndum. Llavors veuríem els sobiranistes de CiU, i si es trenca definitivament l'equip Mas/Lleida. El mapa polític català canviaria i veuríem les cares reals de cadascú. És l'única manera, perquè caiguin les mascares, i la pluja fina. D'ací podrien sortir tres partits: un X definit com a sobiranista, i una CDC i Unió autonomista. Tots sortiríem guanyant i ens deixarien fer camí.

27/06/07 (AVUI)
CATALANS: no ens queda temps: globalització massa ràpid: Catalunya sense estat i desprotegida. Amb l'estratègia d'una proposta pel referèndum canviaria el mapa polític català en sobiranistes i autonomistes. Per fi podríem descansar: primer la independència. Hi ha sobiranistes a CiU, PSC i ICV també. Amb aquest camí el mapa polític canviaria: nous partits, noves aliances i ja sabríem d'un cop el que hi ha en joc. Obliguem als polítics a provocar aquesta situació tan clarificadora.

27/06/07 (AVUI)
No tinc gaires coses en comú amb un català que viu a un poble o amb un que viu a Pedralbes. Però si són sobiranistes, pacto, acabo la feina i tornem al joc democràtic en un país lliure. CRITICA sense remei és encara complex, malaltia, autocolonització. Hi ha dues independències: la interna i l'externa. Si encara no tenim l'externa, comencem per la interna, que hi ha molta feina. Els polítics són persones com nosaltres. Un canvi d'opinió dels votants, bases, canvia la política. EXIGIM a ERC a tornar a l'oposició per a créixer o que pacti amb en Mas: Referèndum. Aquesta botifarra d'ara NO LA VOLEM.

27/06/07 (Diari AVUI)
Ho sento catalans. No hi ha més temps per a més baralles personalistes. Quan en ZAPATERU s'ensumi que el sobiranisme està pujant a nivells perillosos, ens enviarà un milió d'emigrants castellanoparlants d'Hispanoamèrica. Més tard ICV, PP i PSOE demanaran dret de vot pels emigrants. I au!, independència a prendre pel cul. L'única solució fóra fer-nos de l'islam perquè els marroquins votessin sobiranisme. Aniríem tot el dia de cul i de pujada, a sobre. DIGNITAT i que Cadascú Ensenyi la cara. Prou pallassos. A ensenyar la cara a tot el poble. CREMEM la mentida. VISCA la PLUJA gruixuda.

27/06/07 (Diari AVUI)
El problema de Catalunya i de molts catalans és no voler reconèixer la malaltia: tres segles de COLONITZACIÓ. Quan es reconegui, primer pas, després es buscarà el remei. Molts no reconeixen la feblesa o la incomoditat i feina de la recuperació, prefereixen amagar el problema (triar el sofà): la crítica, l'autoodi, tansemenfotisme, al·lucinacions (canviem Espanya), el perfeccionisme (no som encara perfectes); mentre l'Estat Espanyol es fot palles i esquitxa la nostra dignitat i la nostra senyera.

27/06/07 (Diari AVUI)
Indep, no votar!: Un altre parany. Anys ens ha costat que un partit es defineixi Independ. Amb el gruix que ERC ha tret, amb un altre partit Indep. Patiríem 20 anys més d'unions i desunions del sobiranisme. Ja no queda temps. Jo no sóc d'ERC però els voto per la Independència esquerrana. Només tenim l'esperança de canviar ERC, engrescar a Carretero, apuntant-s'hi, entrar a dins i despertar els adormits. Hem de pregar també perquè la dreta (exCiU) faci un altre partit sobiranista i pactar amb ells.

29/07/06 (Web Catalunya opina)
L'anarquia va tenir problemes, perquè es va barrejar amb la recuperació de l'espai propi. Si aconseguíssim aquest espai, a la dreta ja no li quedarien més excuses per a fotre-n's amb el nacionalisme.
No has llegit bé els meus missatges. No són etnicistes. Per mi com si tota Catalunya és negra o musulmana. Jo només lluito pel nostre dret de conservar unes muntanyes (ecologia) i unes altres que no són físiques.
Sóc completament antinacionalista, és per l'única raó que vull la independència, perquè no vull sentir mai més sentir a parlar de Catalunya, recuperació, protecció, ens aixafen i més bajanades. Vull una terra normal on no m'hagi de preocupar que d'altres coses més vitals com qualsevol altre territori.
Els catalans i l'espai propi desapareixerà simplement perquè Catalunya i els catalans estan bàsicament malalts. Perdre l'espai propi o la veu pròpia és només un signe i expressió d'aquesta malaltia.
Jo no accepto la malaltia, les excuses que dona la gent i veure tanta feblesa. La raca catalana no existeix ni existirà mai i me la bufa completament.
Si la gent es queixa és perquè hi ha un problema i ara som més conscients. Tenim dues solucions, cremar el problema, que ens follin totalment i alliberar-nos o solucionar el problema amb feina i alliberar-nos també. Cadascú fa la seva tria.
És curiós que un anarquista com tu, trií tocar-se els collons. Jo trio tocar-me els collons quan acabi la feina de la meva pròpia dignitat, peti qui peti i de la terra i gent que estimo. No m'agrada veure que es deixen insultar.
Amb el menjar i els plaers, totalment d'acord. La gent no avança, perquè li agrada més el sofà. Jo sóc més feliç amb les llenties. Present incòmode futur digne. Però Catalunya tria present còmode i futur indigne. Cadascú fa la seva tria i jo respecto la teva anarquia teòrica i intel·lectual.
Salutacions cordials
caraCAL

30/07/06 (web Catalunya opina)
Mira tu com escrius! No l'has de fer tu l'esforç intel·lectual?
Tu critiques les meves reflexions, però no m'ensenyes cap de les teves. Que és el teu complex? O la teva cerca de perfecció, que vol dir, al cap i a la fi, tocar-se les boles i deixar que les coses corrin i vagin com van. Està molt bé. És una opció. Cadascú tria amb el seu comportament la manera com vol ser cardat. Cadascú evoluciona per a treure's els bacteris de sobre. Tot és respectable. Jo només vaig voler donar uns remeis per a una gent que es queixa, però no troba o no vol trobar una solució.
Jo la queixa la deixo a banda i individualment el que no m'agrada ho canvio en el meu petit món.
La meva família catalana m'omplien el cap de les seves queixes dels greuges que tenim amb Espanya (per a posar-te un exemple) i m'ho deien en castellà. Bé, el primer greuge o potser producte d'ell va ser la seva autocolonització o desnacionalització. Et dic això per a posar-te un de molts exemples de la grotesca situació catalana.
Tu des del teu sofà has provat de cercar imperfeccions en el meu discurs. És lliure de fer-ho. Però no em dius res de nou. A mi m'importa el que fas en la teva vida, del que dius o critiques poca cosa haig de dir més que Felicitats.
En quant a les possibles masturbacions intel·lectuals, la gent que es preocupa per trobar un comportament digne en ells mateixos, entre el que pensen i el que fan, poca cosa necessiten d'intel·lectualitzacions. Potser si que necessiten llegir una mica de ciència argumentativa per a respondre com cal a aquells que pregunten o responen malament a la seva decisió de ser més dignes.
Res més per avui

caraCAL