Castells i enyorances

"Castells i enyorances"

..............


"El so del mar"

Un esguard a l'horitzó
el riure d'un avi
el parlar ploraner d'un begut
el passeig d'un gos

Un temps per a parlar
un altre per a escoltar
i el més llarg per a riure

El so del mar aterra al meu llit
i veig la brisa abocar-se
Les gavines parlen com la quitxalla
i somio enmig dels estels

(Londres 10/00)


..............................


"El crit de les gavines"

La meva presó
és una alçada torreta
en un laberint de muralles

El crit i el vol de les gavines
em recorden la darrera Odissea

El presoner està més dolgut
mirant l'imperdonable rellotge

Cansat i ferit espero
amb dignitat i esperança
a la sacerdotessa
que em vingui a alliberar
amb la seva dolçor i saviesa

(Barcelona 08/01)


................


"Castells i poloneses"

On els castells s'esgarrifen
a tothora sense desmai

Aquella poesia
que em feia allunyar-me més

A més de les realitats minúscules
que dirigien les dones
que no volien més
que un petit mirall
plè de paranys
i entrebancs alhora
nomès seu

aleshores...
On està la que em voldrà despullat com un arbre
i gran com el vent de la marina

(Cracòvia 19/12/05)