Curts d´opinió (agost-07)

Enviat a l'AVUI (14-08-07)

Tan de bo, estimat amic Xirinacs, que aquest viure ofegat de la indignitat de veure i viure tanta catalana indignitat, ens doni l'empenta que ens cal per a alliberar-nos. Provaran d'aigualir al màxim el significat dels teus mots i el símbol de la teva mort. Som molts els que portarem al cor el teu missatge. No ens has deixat, fem nostre el teu esperit, no et deixarem sol, seguirem amb tu per sempre.


Enviat a l'AVUI (14-08-07)

Xirinacs, els més ofesos pel teu missatge seran els del tansemenfotisme agut que deixen el problema a banda, per no haver de mirar-lo. Aquells són els que estan més lluny de la dignitat desitjada.
L'altre grup d'ofesos seran aquells que han afluixat la força, la raó dels sentiments i els seus nobles arguments per a alimentar un clan personal concret o una vanitat individual encara insatisfeta.


Enviat a l'AVUI (14-08-07)

Els més ofesos són els que ens tenen empresonats en aquest clautrofòbic castell barrat anomenat equip d'amics Espanya (Castella)-França (Gàl·lia). Ara bé, no ens confonem, la mateixa quantitat d'indignitat rebuda de l'exterior (Madrid, polítics catalans...), és la mateixa quantitat d'indignitat no resolta en el nostre interior, tan personal i individual que com a poble.


Enviat a l'AVUI (14-08-07)

Com es resol tanta indignitat catalana que tant ens ofega: plantant-se com en Xirinacs amb tot; no allargar la nostra malaltia; no parlar mai més castellà a Catalunya; viure com si fóssim un país lliure i amb un munt d'iniciatives, que cada dia sumades ens donarien la felicitat d'esperit que ens cal per a treure'ns de sobre totes les serps, vampirs i bacteris que viuen de la nostra malaurada indignitat amuntegada en tres segles. Teniu més idees per a recuperar dignitat?


Enviat a l'AVUI (14-08-07)

La malaltia quan acaba, deixa d'alimentar els bacteris i més infectes acomodaticis. Tinc molta pressa. Ara més que mai. Enviem "l'ara no toca" del Carod a la tomba. Jo vull morir escrivint als catalans, "Felicitats, ho vam aconseguir". Ara és l'hora Xirinacs, com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes. 100% AUTOCENTRAMENT i sense afluixar la corda fins l'alliberament. Ens ploraran per tots cantons. No oblidem; compte que ens falla la memòria. Anem al gra. Alliberem-nos, ja!


Enviat a l'AVUI (14-08-07)

Ahir tot el meu cor plorava. Estava a l'estranger i donava una classe d'Egspanyol, de conversa. Quan s'acabà, li vaig dir a l'estudiant que no volia els diners, que no els podia acceptar. Era una senyora gran, li vaig dir que no s'ofengués, i també que era la darrera classe que donava. Li vaig parlar del suïcidi del nostre amic Xirinacs i vaig restar sense poder parlar. Des d'ahir s'han acabat les classes d'espanyol a l'estranger. Vindran més iniciatives fins a alliberar-me. SENCERA I PLENA.


Enviat a l'AVUI (14-08-07)

Aquesta estudiant d'espanyol em convidà a casa seva, per a conèixer el seu marit. Li vaig dir que des de fa dos anys, en la meva vida privada, mai parlo l'espanyol. Llavors, cap problema, com tampoc parlo l'anglès a Polònia, atès que no sóc un colonitzador més, parlaré en polonès, que és el que faig des de fa tres anys. I punt. ADÉU ESPANYA. DO ZOBACZENIA I DZIEKUJE ALE NIGDY WIECEJ, PROZE. Els perfeccionistes que descansin avui, per favor.


Enviat a l'AVUI (14-08-07)

Que bé que has sabut, Xirinacs, que la dignitat és l'aliment més car i saludable per a l'esperit. Estimada Catalunya, no tornis a amagar el problema, mira'l sense avergonyir-te i dóna-li el seu remei. Cadascú sap on és el veritable camí. El sofà i la tocada panxacontenta de collons o la difícil lluita que va alliberant el cos d'un pes extra de bacteris, barroers i mentiders? Potser la teva mort despertarà a uns quants mortals que viuen morint-se d'indignitat o afeblits per bacteris.


Enviat a l'AVUI (14-08-07)

Tenim l'ADN tacat de colonització. És una feina molt dura lliurar-se d'aquesta brutícia i és mils cops més fàcil no reconèixer la malaltia i viure com si res. Aquest forçat i covard silenci, l'esperit no l'accepta i crida al cos que s'aixequi del sofà. No baixem les armes fins la nostra pròpia conquesta personal. No alimentem més el monstre vampir que viu de la nostra malaurada malaltia. Pensem només en el que hem de fer, perquè no ens facin i deixem de plorar com babaus el que ens fan.


Enviat a l'AVUI (14-08-07)

ELL ENS HA DIT, QUE ELL ESTAVA VIU, BEN VIU. ARA SEGUEIX VIU ENCARA, PER SEMPRE, MENTRE ELS ALTRES, AMB LA COVARDIA A SOBRE SOM POBRES MORTALS SENSE VIDA. Bon dia Xirinacs. Adéu Ecspanya! Ostres Espanya no se'n va. I segueix parlant i parlant. Bé, tanquem la porta, i ja cercarem una trobada quan estigui més tranquil·la. Adéu Ecspanya. Ostres s'ha anat. Era tan fàcil? Doncs si.

Enviat a l'e-notícies (20-08-07)
Sóc paki i vull la retolació en pakinès. Sóc xinès, sóc polonès, sóc afganès, sóc torracollons i vull la retolació en torracollonès. El meu fill és ET i vol l'escolarització en ETENÈS. PP i C's no deien que no volien parlar d'identitats. Foteu el camp!


Enviat a l'e-notícies (20-08-07)

I els del PP jo els comparo amb un malson cagarriner. Son la vergonya més gran que tenim a sobre. Fora botiflers! Xirinacs, no t'oblidem. No podrem fer-ho. Ens has deixat la millor llavor. Deixarem la malaltissa indignitat per la "sencera i plena".


Enviat a l'e-notícies (21-08-07)

La via gradual no ha de menystenir la convocatòria d'un referèndum el més aviat possible. Guanyar-lo seria gradual també. El PSC mai ho acceptaria. S'ha de provar amb els sobiranistes de CiU i entrar al seu govern. La consulta aviat o la mort gradual.


Enviat a l'e-notícies (22-08-07)

L'actual direcció d'ERC ha de pensar que un altre partit independentista és un suïcidi pel sobiranisme català. Escolteu llavors en Carretero i deixeu la gradualitat que no és més que mort sense dolor, com la contaminació de gas. Esteu ja avisats. Compte!


Enviat a l'e-notícies (22-08-07)

Tot el sobiranisme que va fer pujar ERC com l'escuma, està ja fart de paraules borratxes. Volem veure ja el full de ruta cap a la independència, dates incloses i compromisos. Si ERC ha de tornar a l'oposició per aconseguir aquesta fita; a deixar la cadira!


Enviat a l'e-notícies (22-08-07)

L'única ambició profitosa és la INDEPENDÈNCIA. Deixeu de torejar els catalans amb foteses covardes, barates i de poc contingut. Ja està bé! Que no heu tingut prou? Encara més masoquisme acomplexat? Xirinacs, si us plau, ressuscita aviat entre aquests morts!