Era només curiositat

Hola,

M'adreço a tu, aquesta volta, per a respondre't amb més precisió a la teva actitud d'ahir.

Potser, una de les coses que més m'empipa de la gent és les ganes que tenen alguns d'embolicar la troca o prendre el pèl sense que així ho sembli. Suposo que ets una dona intel×ligent, però hauries estat més sàvia si no haguessis provat d'enganyar-me. D'aquests intents tinc més que prou i ja els veig venir abans que comencin.

Et vaig donar la pàgina web, on tenia els meus escrits o assajos, amb opinions curtes i d'altres, perquè omplissis així tota la teva curiositat de dona amb els meus pensaments d'ara i esbrinessis, tu mateixa, els sentiments que hi ha darrere. I la persona que té més curiositat, després de llegir aquests textos, pot preguntar al seu autor per més detalls, o per què té aquestes opinions, o per què ha arribat a aquestes decisions tan difícils. Però el que tu feies ahir no era això, era posar-me exemples, que ja els tinc en compte, per a posar en dubte o discutir l'aplicació raonable de les meves decisions. El que tenies ganes era de discutir, això per molt que vulguis negar-ho, és així. En quant a les contradiccions dels arguments, tota decisió, tot pensament està ple de contradiccions. Hi ha que tenen més i d'altres, menys, però no hi ha res que se'n salvi. Una persecució analítica dels pensaments d'una persona per a trobar-li contradiccions és una marranada, perquè aquest repte només es vol quan es vol realment discutir. A més, crea distància amb la persona perquè és defineix, s'intel×lectualitza i no es tracta la qüestió des de l'agermanament amb els sentiments i les raons d'aquests.

La pregunta cabdal seria per què volies discutir amb mi?; potser, per a fer-te la sàvia davant meu i mostrar en els meus arguments alguna fallida. Sé que les meves decisions no són perfectes, són producte d'una situació especial que ara s'està agreujant i que quan siguem lliures, la minoria que potser algun dia serà majoria, podrà baixar la guàrdia.

El que més em va sobtar després de l'examen que em vas sotmetre va ser sentir-me cansat. Tu em vas dir que els nord-americans havien guanyat a Nicaragua per cansament. Tu estaves provant d'utilitzar el mateix mètode, es veu. Potser em va cansar també saber que hi ha molt poca gent que tingui una actitud de pau i de respecte amb els altres. Potser em va cansar saber que no hauria d'haver entrat en el teu joc maligne quan ja abans d'entrar-hi sospitava que no seria molt agradable. Potser em va cansar també saber la barra que li vas posar.

He pensat altres possibles motius d'aquest desencert teu. Potser et vas imaginar que seriem amics i que l'amiga colombiana et visitaria i no sabries que fer amb la meva decisió de no parlar l'espanyol a Catalunya. Potser, seria vergonya davant d'ella. Potser, incomoditat, perquè la teva actitud és diferent. Potser, ras i curt, no estàs d'acord ni gens ni mica amb la meva decisió i per això volies discutir, ridiculitzar-la, per a provar de canviar-la. Però no em vulguis prendre el pèl amb el bon rotllo de la resposta teva, que només era curiositat. De curiositat res. Respecte a trencar les barreres, trencar el gel, aquest es trenca amb respecte i agermanament, però no provant embolics i floritures amb ganes de discussió. Et vas preguntar si jo volia discutir amb tu? Segurament que ni et va importar. Un dia d'aquests fotuts que tens i penses on la pots ficar, no?

Per a acabar-ho d'adobar, després d'emborratxar-me amb les teves paraules van venir les definicions de la meva persona. A qui li importa si estic cremat o no? Cremat és com els núvols, és una qüestió temporal i provisional. El que importa és el respecte i les decisions que hom lliurement pren i que lliurement canviarà quan ho trobi convenient. Qui ets tu per a definir els meus arguments i posar-los títol. Això no és vanitat? Hauries de llegir una mica el que és l'empatia de les converses per a arribar a un bon port amb els altres, sentint tot tipus d'opinions i poder expressar les teves.

Un altre dia que tinguis ganes de discutir, per favor, acudeix a una altra persona. Jo no busco persones per a discutir de res. Busco persones per a respectar, i compartir pau i germanor i que cadascú pensi i decideixi el que li roti.

La possibilitat de trobar a una colombiana amb les característiques que em vas descriure, no és cap problema per mi. La riquesa d'una conversa no està en la major o menor competència lingüística que es tingui amb una o una altra llengua. La riquesa d'una conversa està darrera de l'actitud que té cada persona amb l'altra i l'esperit que es posa en les paraules. La teva conversa amb tu ahir va ser extremadament pobre. Més d'un cop he estat davant d'una persona limitat lingüísticament però no extralingüísticament i hem tingut una conversa brillant. Ho sento, però tampoc comparteixo ara els teus embolics.

Has de pensar que la situació que vivim en el meu país és força greu. Hi ha una minoria que s'està despertant per la indignitat amuntegada des de l'acomplexament i decideixen per l'autocentrament. És molt difícil adoptar una actitud completament justa amb totes les situacions i per a tothom. Cadascú reacciona com psicològicament pot i posa la seva resposta personal. Ara, quant la majoria està malalta de por, sotmesa, se sent menyspreada i indigna, però no sap o no pot reaccionar, els pocs que busquem una formula no ens estem per romanços de si hi ha alguna contradicció. Els nostres enemics i repressors ens han convençut que hem de ser perfectes per a ser lliures i és tot el contrari, hem de ser lliures per a seguir essent imperfectes. La imperfecció és un dret de tothom (no només dels colonitzadors).

Que hagis participat en la revolució nicaragüenca no vol dir res. Conec moltes persones que es creuen revolucionàries o defensores de la llibertat, i Déu ni do! Quant les coneixes t'adones compte que són petits dictadors. A més, no hi ha cosa més perillosa que una revolucionària frustrada. Et respecto tot el teu recorregut però si tu vols batalla amb mi, quan jo no t'he demanat res d'això, llavors ací tens la resposta i la batalla. No vol dir res, com tampoc que una monja sigui una santa o una mare que estimi als seus fills. No hi ha res que es tradueixi obligatòriament a res. No m'emboliquis!

Espero haver contestat ara a totes les teves preguntes

Molt cordialment

Good King