Crazy Penis

Un relat de: Antari
La rentadora se li havia espatllat feia unes setmanes i havia tingut que utilitzar aquells pantalons —emblema dels seus èxits de joventut— desgastats per la zona de l’entrecuix; desprenien un molest olor a floridura degut al temps que havien passat entaforats dins l’armari, però no tenia una opció millor.

A l’aixopluc d’un arbre, en David rellegeix la carta que s’ha trobat a la butxaca dreta dels seus vells texans:

“T’he estimat fins a l’extenuació, he bandat la vista per obviar els teus actes, t’he regalat tres dels meus millors anys, he donat el cent per cent per què la relació tirés endavant i tu —deixant de banda les infidelitats— mai has arribat a apreciar els meus sentiments.

Ara, que me’n vaig a estudiar la carrera que sempre he somniat, tinc la força suficient per escriure’t el meu comiat —sóc incapaç d’acomiadar-me mirant-te als ulls—. Espero que la vida sigui generosa amb tu..

De tot cor,


Esperança”.

En David fa un viatge retrospectiu: L’Esperança ja destacava de ben petita —per la seva bellesa i intel•ligència— i ell, quan els andrògens li demanaven l’escalfor d’un cos femení, no va dubtar en seduir-la. Mai va arribar a estimar-la, ni tant sols sentia un desig diferent al que pogués sentir per les altres noies que s’enduia al llit, però la seva masculinitat estava per damunt de tot i havia de mantenir l’Esperança al seu costat per demostrar a tothom l’irresistible que era. Un cop ella el va deixar es va tornar molt més promiscu.

Els núvols negres —que l’acompanyaven des de feia estona— compleixen la seva amenaça i una pluja intensa comença a esquitxar-ho tot. Una gota regalima per la seva galta, l’atrapa amb la llengua i assaboreix la seva salinitat. L’Esperança sabria com calmar-lo, era optimista de mena...


Quan la doctora va confirmar-li les sospites, ell no se’n feia capaç:

- El virus de la SIDA? No pot ser!

- Podràs portar una vida més o menys normal amb la medicació. No perdis l’esperança, David...

- Tant de bo la pogués recuperar... – va murmurar.

Comentaris

  • Una pena[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-05-2018 | Valoració: 10

    Molt bon relat, descrius una situació més comuna que no pas sembla. Renoi, quina mala notícia li donen! Però estic segur que se'n sortirà. Sort i una forta abraçada.

    Aleix

  • Càstic[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 13-04-2018 | Valoració: 10

    Un relat escrit amb enginy per a tocar el tema de la infidelitat. Un relat castrador i ple de ressentiment, perquè puneix amb la Sida la promiscuïtat. Quan una cosa no té perquè portar a l'altra si hom és curós i entenimentat en la pràctica del sexe.També és cert que com més s'exerceix, més possibilitats hi ha de contraure aital patologia. El relat , tal volta és un advertiment! o potser és un ressentiment no guarit ... El lector ho escull segons la seva conveniència. Però sense oblidar que tothom és reposable dels seus actes. Salut, Nil.

  • L'esperança és l'últim que es perd[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 13-04-2018 | Valoració: 10

    Si la perds, ja no et queda res.
    Un bon relat on la paraula Esperança dóna tot el sentit al text.
    Enhorabona.
    Ens veiem per aquí.

  • Un ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 06-04-2018 | Valoració: 10

    ... relat delicat, molt realista i molt ben escrit i precís.


    S.

  • Emotiu[Ofensiu]
    lledarat | 06-04-2018

    Bon relat, un títol ben pensat, una història senzilla i emotiva amb un final que culmina fent rodó el relat.

Valoració mitja: 10