Cercador
El Cap de Creus
Un relat de: AntariMai ens vàrem fer promeses d’eternitat, no vàrem signar compromisos en paper mullat, ens limitàvem a compartir els instants junts amb una sensualitat tal, que fins i tot les paraules emmudien.
Ara, en el teu cap, creixen murs invisibles; jo desitjo acostar-m’hi per contemplar el precipici infinit mentre et xiuxiuejo: “Tu creus que som evitables?”
Tu, nerviosa i pàl•lida, m’entregues un escrit: “Et vull lliure, seré, proper. Et vull feliç, despreocupat, sencer. Vull guanyar perquè et vull gaudir. Tu ets la força que em fa seguir”.
No puc reprimir les llàgrimes, t’abraço amb fermesa, tremolo i et beso el coll.
- Som-hi! – em dius de sobte.
T’encisa sorprendre’m, què deu estar tramant el teu dèbil caparró? Anem cap al cotxe i tafaneges l’ordinador de bord:
- Llest! Et toca conduir! – m’ordenes.
Un sol radiant ens acompanya durant poc més de dues hores, ja fa estona que sé on ens dirigim, el cor em batega amb força.
- Aquí és on ens vàrem conèixer, si t’hi fixes tot té relació. El Cap de Creus, amor meu, és fort: aguanta ferotges vendavals i pluges intenses; el meu cap pot tenir moltes creus, certament, però no per això es deixarà vèncer pels maltractes que està rebent, no dubtis de la seva fortalesa.
Em fas emocionar, com sempre, sé que ho dius convençuda i segura—la seguretat que et dóna el sentir-te desitjada—. Tornem a casa a preparar l’equipatge, demà sortirem d’hora.
El temps s’escapoleix ràpidament. Sempre t’han agradat els reptes i aquest et motiva en excés. Abans que marxis aprofito per besar-te.
Et miro, t'estimo, t’espero...
La remor de les rodes m’esquitxa el cor i el vent que s’escola quan la porta s’obre m’acaricia la pell; ens mirem amb un somrís, inevitablement.
Comentaris
-
Gràcies![Ofensiu]Antari | 24-01-2018
Gràcies companys! Sou dos dels meus referents per millorar, dia a dia, la meva escriptura. Sense voler-ho (o sí), poseu a disposició dels nouvinguts a la pàgina, una escriptura acurada i una experiència envejable que ens permet assimilar idees i tècniques literàries.
-
Natura i reflexió[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-01-2018 | Valoració: 10
La natura és sempre un bon indret per reflexionar. I la natura en majúscules, com el Cap de Creus, encara més. Lloc perfecte i una anàlisi adhient de la vida. total, un bon còctel. Una forta abraçada.
Aleix
-
imatges[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 23-01-2018
un retall vital per a la fortalesa, m'ha agradat el ritme i la senzilla pinzellada descriptiva de la vida i dels horitzons que s'han de visitar, malgrat no sempre s'hi arriba.
Un relat íntim/intimista? que m'ha fet pensar, i viure un petit viatge per casa.
Sort!
Ferran