Acord trencat

Un relat de: Antari
“No ets tu, sóc jo... Hem caminat junts per arribar a tenir un present meravellós, però ja no puc dedicar-te el temps que et mereixes. Estic segur que trobaràs una persona que t’agafarà amb tendresa per no deixar-te caure mai més. Et miro i mil records colpegen el meu cervell: viatges apassionants, estones de complicitat, esdeveniments que sempre portaré gravats al cor. T’estimo, és per això que t’he de deixar marxar...”

En Pau ha sigut pare de bessons, per fi! Els amics i familiars comentaven que se’ls hi passaria l’arròs, però als seus quaranta-cinc anys (42 la seva muller, Júlia), han dut al món el que el seu entorn els hi reclamava. És per això que ha decidit trencar amb el que més estima.

S’asseu davant l’ordinador, tecleja amb avidesa i adjunta les fotografies preses en l’últim concert. Pitja el botó de “Publicar anunci”. Abraça amb força l’Eastwood and Airlines però l’ha de deixar ràpidament, en Pol i en Jan han començat a plorar.

Comentaris

  • En clau de records[Ofensiu]
    Loira Durban | 11-02-2019

    Un relat tenyit de totes les notes del pentagrama! Enhorabona per la història perquè és
    el retall d'una bonica cançó :)

    Jo et convido a llegir el meu "Wagner i Verdi", un relat ple de música que espero que t'abraci mentre duren les notes.

    Molta sort i fins aviat!

    Marta Finazzi