El notari

Un relat de: Antari
El Vicente sempre anava vestit amb roba antiquada i amb una clenxa repentinada que queia cap a la dreta. No li agradaven els esports, ni es relacionava amb els companys del col•legi. Avui se’l definiria com un “nerd”, en aquells temps era el “raret” de la classe.

Volia ser científic, ho tenia clar, era per això que se centrava completament en els estudis. El seu pare no hi estava d’acord, el seu fill tenia l’obligació de seguir amb la tradició familiar, seria notari i no era negociable.

El Vicente va passar la seva joventut amb el nas entaforat en llibres de text. No va conèixer la festa nocturna, ni les escapades de cap de setmana, vivia per estudiar i gaudia fent-ho. La decisió del seu pare va ser un cop dur per a ell però va pensar en respectar-la i, un cop assolit l’objectiu, dedicar-se exclusivament a la ciència.

Als 28 anys ja havia guanyat la seva plaça de notari. Durant la preparació de l’oposició va conèixer a la Sofia, una noia d’una bellesa delicada, filla d’una família amb una llarga tradició notarial. Aquest fet els va unir i les famílies van respirar tranquil•les.

El Vicente va començar a exercir la seva professió; la Sofia, que no va aconseguir aprovar l’oposició, va ser la seva secretaria fins que va quedar-se embarassada de bessons i va passar a ser mestressa de casa. Ella estava encantada, deixava als xiquets a l’escola bressol i se n’anava de compres o a fer-se tractaments de bellesa. El Vicente, per la seva part, es passava els dies donant fe.

Ell s’estava ofegant, volia perseguir el seu somni. Quan ho parlava amb la Sofia ella sempre li responia que tenien una vida massa còmoda com per engegar-ho tot a rodar per un desig de joventut.

- Quiero el divorcio – digué el Vicente, sense dubtar, una nit d’abril.

- ¿Estás loco? ¡Ten fe en mis consejos, en nuestra relación, en nuestros hijos!

- Lo siento, Sofía. Gran parte de mi fe la he entregado a los demás durante estos años, la poca que me queda la necesito para hacer realidad mi sueño de juventud

Comentaris

  • La varietat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Són molt diverses les accepcions de la paraula "fe". I la que has emprat, donar fe, parlant de notaris, n'és una altra. Però al marge de les accepcions, m'ha agradat la concreció del relat i la convicció de'n Vicente per exercir la ciència. La fe mou muntanyes i, fins i tot, és capaç de destruir un matrimoni. Potser en fa un gra massa, però la decisió és seva i cal respectar-la. Una forta abraçada.

    Aleix