El compromís

Un relat de: Antari
Sempre he pensat que no ho hagués tingut que fer...

En Pau i jo érem amics des de la nostra infantesa, havíem crescut junts, fins i tot ens vàrem decidir a cursar la mateixa carrera. Treballàvem en la mateixa empresa i compartíem un petit pis a Barcelona. En resum, tota una vida junts.

Un dia de febrer en Pau va rebre un enigmàtic missatge:

"Fa temps que t’observo i avui, per fi, m'he decidit. Demà a la nit m'agradaria quedar amb tu per poder conèixer-nos; he pensat que la font de Montjuïc podria ser un bon escenari per començar".

En Pau es va quedar desconcertat, no tenia ni idea de qui podia ser. Si bé es cert que tant ell com jo havíem tingut diverses aventures, sempre deixàvem clar que el compromís no encaixava en les nostres vides i aquella última paraula del missatge li resultava, si més no, amenaçadora: “Començar? Sóc home d’una nit jo!”. Va poder més la curiositats i va decidir acudir a aquella cita obviant els meus consells –es justificava dient que era un gest de caritat envers l’interès d’aquella noia–.

A partir d'aquell dia tot el meu món va canviar: en Pau es va mudar a Madrid cinc mesos després de la seva cita, espera un nadó i treballa com a director financer a l'empresa del pare de la Maria. M’explica que és feliç, que això del compromís no està pas malament i que ho hauria de provar.

A Barcelona plou i fa fred, tot i que la gent insisteix en dir-me que estem en una perpètua primavera; potser la pluja i el fred provinguin de la meva ànima buida.

No ho hagués tingut que fer, jo... l’estimava.

Comentaris

  • Un ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 30-05-2018 | Valoració: 10

    ... cant protesta a la soledat homosexual?


    Sergi

  • Galzeran (homefosc)[Ofensiu]
    Antari | 23-05-2018

    Molt agraït, Galzeran.

    És un text escrit a corre-cuita com es pot observar a simple vista. Em sabia greu no presentar relat en l'última virtut.

    "La curiositats" "es (sense accentuar)" són clars exemples d'una redacció sense revisió.

    Tot i això, estic satisfet d'haver pogut explicar una nova història.

    Un plaer llegir-te i rebre bons consells.

    Salutacions,

    Gerard

  • Bon relat, però...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    Disculpa si et retorno el relat amb cinc o sis variacions que has de vigilar si vols. Fixa't en els temps verbals, i en la conjugació també, que perjudiquen una valoració més positiva d'un relat que mereix molt més que el silenci de comentaris que t'han fet fins ara. És un bon relat, millorable però i al que li manca la cura dels temps verbals, i una mica més de paciència en narrar els fets. Diria que hi ha una certa precipitació en voler explicar-nos la història. T'animo que siguis més exigent amb tu mateix/a.
    Et felicito pel relat i per allò que explica.
    Si em permets, et recomano una pàgina web correctora "LanguageTool", es pot incorporar al navegador i quan penges un relat et corregeix molta informació que a voltes tots passem per alt. Jo el faig servir.
    T'animo a seguir escrivint, crec que vas per bon camí.

    Ferran

    El teu relat una mica corregit, si em permets...



    Sempre he pensat que no ho hagués hagut de fer...

    En Pau i jo érem amics des de la nostra infantesa, havíem crescut junts, fins i tot ens vàrem decidir a cursar la mateixa carrera. Treballàvem en la mateixa empresa i compartíem un petit pis a Barcelona. En resum, tota una vida junts.

    Un dia de febrer en Pau va rebre un enigmàtic missatge:

    "Fa temps que t’observo i avui, per fi, m'he decidit. Demà a la nit m'agradaria quedar amb tu per poder conèixer-nos; he pensat que la font de Montjuïc podria ser un bon escenari per començar".

    En Pau es va quedar desconcertat, no tenia ni idea de qui podia ser. Si bé és cert que tant ell com jo havíem tingut diverses aventures, sempre deixàvem clar que el compromís no encaixava en les nostres vides i aquella última paraula del missatge li resultava, si més no, amenaçadora: “Començar? Sóc home d’una nit jo!”. Va poder més la curiositat i va decidir acudir a aquella cita obviant els meus consells –es justificava dient que era un gest de caritat envers l’interès d’aquella noia–.

    A partir d'aquell dia tot el meu món va canviar: en Pau es va mudar a Madrid cinc mesos després de la seva cita, espera un nadó i treballa com a director financer a l'empresa del pare de la Maria. M’explica que és feliç, que això del compromís no està pas malament i que ho hauria de provar.

    A Barcelona plou i fa fred, tot i que la gent insisteix a dir-me que estem en una perpètua primavera; potser la pluja i el fred provinguin de la meva ànima buida.

    No ho haguera hagut de fer, jo... l’estimava.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Antari

7 Relats

17 Comentaris

2030 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99