El compromís

Un relat de: Antari
Sempre he pensat que no ho hagués tingut que fer...

En Pau i jo érem amics des de la nostra infantesa, havíem crescut junts, fins i tot ens vàrem decidir a cursar la mateixa carrera. Treballàvem en la mateixa empresa i compartíem un petit pis a Barcelona. En resum, tota una vida junts.

Un dia de febrer en Pau va rebre un enigmàtic missatge:

"Fa temps que t’observo i avui, per fi, m'he decidit. Demà a la nit m'agradaria quedar amb tu per poder conèixer-nos; he pensat que la font de Montjuïc podria ser un bon escenari per començar".

En Pau es va quedar desconcertat, no tenia ni idea de qui podia ser. Si bé es cert que tant ell com jo havíem tingut diverses aventures, sempre deixàvem clar que el compromís no encaixava en les nostres vides i aquella última paraula del missatge li resultava, si més no, amenaçadora: “Començar? Sóc home d’una nit jo!”. Va poder més la curiositats i va decidir acudir a aquella cita obviant els meus consells –es justificava dient que era un gest de caritat envers l’interès d’aquella noia–.

A partir d'aquell dia tot el meu món va canviar: en Pau es va mudar a Madrid cinc mesos després de la seva cita, espera un nadó i treballa com a director financer a l'empresa del pare de la Maria. M’explica que és feliç, que això del compromís no està pas malament i que ho hauria de provar.

A Barcelona plou i fa fred, tot i que la gent insisteix en dir-me que estem en una perpètua primavera; potser la pluja i el fred provinguin de la meva ànima buida.

No ho hagués tingut que fer, jo... l’estimava.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Antari

7 Relats

14 Comentaris

1602 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99