L'escultura més bella del món

Un relat de: Antari
Avui he fet la introducció a les millors obres escultòriques que es conserven avui en dia. L’alumnat estava atent a les meves explicacions i jo, apassionat com sempre, intentava que assaborissin la bellesa de cada una de les imatges que els hi presentava.

Però a l’hora de decidir quina era la millor obra de totes les que havíem vist, he sigut incapaç de triar-ne una, perquè la millor escultura del món ets tu.

Reuneixes el millor de cada una d’elles: pensativa com, valga la redundància, El Pensador; el reflex del sofriment en la teva lluita com Laocoont i els seus fills; la tristor en els teus ulls quan em mires com La Pietat; la tendresa cada cop que em beses com El Petó.

Un dia fores vitalitat i força, avui lluites per intentar no oblidar-me. Immòbil, amb la mirada perduda... Ets marbre fred per fora, però encara noto calor de vida dins teu cada cop que t’abraço.

Arribarà el dia que no em reconeixeràs, ni tan sols podràs articular paraules, però per mi continuaràs sent l’escultura més bella del món.

Àvia... T’estimo.

Comentaris

  • Obra d'art.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 11-02-2019 | Valoració: 10

    No sé si allò de l'alumnat va de debó o és fictici, però el teu relat m'ha corprès tot en un conjunt. I m'ha sobtat i entendrit el final, en llegir la paraula àvia! Quin meravella de poema dedicat a una major, carn de la carn... Amb un sentiment i domini del cisell poètic que fa d'aquest l'escultura més bella del món. Enhorabona, has afaiçonat una obra d'art. Salut!, Nil.