Coets

Ahir era el Líban, avui Palestina. Ahir era l'Iraq, avui Afganistan.
Ahir i avui fa massa temps que es barregen en aquesta cruesa.
Osti tu quina merda de món.
.... Perdó, torno a començar.
Amb unes breus i concises paraules em dónes denou aquest estat de conciència etern que ni la millor paciència fa temps que pot curar-me.
Gràcies.
Saluts!!!!

... ens fa recordar una dura realitat: que mentre nosaltres ho passem bé, en companyia dels nostres éssers estimats, hi ha llocs en el món on la gent pateix sense cap motiu. Com ha dit ullsblaus, tan debò que això canviés.
Et felicito per aquest escrit tan ple de sentiment.
Fins aviat.

Pim, pam, pum!
Esclata el meu cor al veure tal escrit. Comparant Sant Joan amb la guerra de libanesos.
És una comparació semblant tot i que aquí no hi ha morts i nosaltres ens ho passem bé mentre ells pateixen guerres i perdues familiars, tan debó canvies tot!

Que passis bon estiu i gràcies!

Salutacions cordials.
ullsblaus1

feia molt que no et veia!

què tal guapa?

t'he trobat treient el cap entre els preferits d'algun autor, i he pensat que feia molt que no ens déiem res!

i m'ha vingut al cap la imatge de la presentació de "Joc de Guerres, cosa d'infants" amb tu fent fotos, i el Brumari a l'altre costat!
I el dinar que vaig compartir, a la trobada de Premià, amb els teus pares i en Pivot! (de sobte he pensat: ostres! vaig dir-li que vaig estar dinant amb els dos pares! jeje, quina gràcia ;)

sobre el poema:
m'ha cridat la introducció. Certa veritat sobre la bellesa.

Després, he fet una reullada a la teva biografia, i no sé si és que al no dedicar molt temps a les lectures Relataires últimament, se m'havia oblidat (o si l'has renovat), però m'han encantat els petits detalls que hi has retratat:

"Em fa pànic que la gent que estimo desaparegui."

"Els meus peus descalços van créixer corrent pels camins del mas.
Ara el meu cos es confon amb l'asfalt."

"Espero existir quan advingui el millor instant de la meva biografia"

(bio amb paraules de poeta, i escriptora!)


i tornant al poema:
un inici dels coets de festa, dels que els d'occident estem acostumats a escoltar i veure

amb la contraposició dels coets no benvinguts, de les armes, l'odi i la destrucció per l'ambició del poder.

Sembla impossible parar l'ànsia de l'ambició que s'apodera dels qui tenen tant poder. Són minoria, però ens han robat tanta força, i els hi hem permès...

Els petits grans de sorra també poden crear muntanyes, oi? no creus?

potser amb menys poder, però també podem cridar amb força.


espero que l'estiu estigui anant bé!
un petonet guapa,
kispareta, gem's

La poesia, com qualsevol altre art, també és un gran instrument de reivindicació i de queixa. Amagar dins la bellesa lírica d'un poema la crueltat de la guerra en els ulls de l'infant suposa un contrast francament colpidor.
La primera estrofa de tan senzilla és impactant. Pim, pam, pum, la festa i la guerra es toquen.

uns petons,
manel