Cercle de foc

Un relat de: Guspira

Dolça, rius, m'agrades,
galtes arrodonides
color rogenc,
cada tarda, al vespre,
te'm fas present.

Les poques paraules
que m'has dit
t'envolten d'un cercle de foc,
d'una encisadora màgia,
que s'amaga de moment.

Cercant els misteris
que m'envolten... pregunto...
respons amb un somriure,
clar, radiant, immens,
respons amb un demà.

Lluna, respons sense paraules,
m'omples l'ànima de desig,
de saber arribar, demà,
ben endins del teu ser,
ben a prop del teu cos.

Comentaris

  • fermesa de foc[Ofensiu]
    gypsy | 25-06-2006 | Valoració: 10


    Els teus versos caminen sense por, amb fermesa,
    van endavant i no s'aturen, com no s'atura el vent ni la màgia de viure.

    gypsy

    He descobert en la teva poesia, quelcom que em connecta amb allò que jo també cerco.

  • el poema...[Ofensiu]
    Capdelin | 24-05-2006 | Valoració: 10

    sona a foc, a ritme suau, a cançó, a so de corda de guitarra nua, a pur sentiment que brolla sense grans pretensions poètiques... però amb la força de l'amor.
    una abraçada.

  • Preciós[Ofensiu]
    Yuna | 23-05-2006 | Valoració: 10

    Per això vaig triar aquest "nom"... perquè amb ella sempre hi ha un demà !!

    Me'l faig una mica meu aquest relat :)

    Txell

  • Màgia, encís i passió...[Ofensiu]
    ROSASP | 23-05-2006

    dins d'aquest cercle de foc. Què té la lluna que ens fa sentir captius dels seu influx? És curiós com els seus cicles belluguen tantes coses; les plantes, les marees, el cós de la dona, les gravitacions dels somnis.
    Mirar-la és sentir-la a flor de pell, amb rajolins d'argent reflectits molt endins dels ulls...

    Amb els teus versos acarones el misteri sense pretendre poseir-lo, només formant part d'ell; amb la il·lusió d'un demà sempre nou per poder abraçar...

    Una abraçada, Guspira!

Valoració mitja: 10