Centrifugadora mental. Desamor

T'he dit adéu, marxo, me'n vaig. El meu cor sempre ha estat noble, sincer i no vull condemnar-te al sentiment de culpa per no estimar-me, no podria.
Però ara, en el silenci, quan em retrobo amb el meu propi ego sento el meu cor dissoldre's de la mateixa manera que ho fa un gota de pluja quan cau en un bassal al terra. Sí, és el meu cor, el mateix que en ocasions ha bategat a velocitats desorbitades i ha fet verdaderes barbaritats amb un únic fi: estimar-te.
Una vegada més, si em llegissis em diries: "no t'ho vaig demanar", i jo et respondries que és cert, però com se li diu al cor que no estimi d'aquesta manera? Quina és la fórmula per dir-li "quiet!, prohibit enamorar-te"? No n'hi ha.
Potser hauria valgut més no haver-me creuat mai en el teu camí, oferir-te la mà per passejar al meu costat, eixugar les teves llàgrimes amb delicadesa. Voler-te regalar els meus sentiments, aquells que sovint atresoro; fer-te dibuixar els teus millors somriures. Dedicar-te cançons, poesies, ensenyar-te les estrelles, crear móns idíl·lics amb tan sols dos protagonistes: tu i jo.
No em penedeixo del que he viscut i he après al teu costat, No! No puc ni podria, doncs per més punyent que sigui el dolor que ara mateix sento, ho tornaria a reviure una i mil vegades.
Però haig de tocar a terra i conscienciar-me que d'alguna manera vivim en el mateix planeta però estem en dues òrbites diferents. Jo t'estimo, tu...
Potser sí que ambdós som sensibles, que ens escapem del prototip de persona considerada com a vàlida, bona, correcta. Però, tens raó. Jo em perdo en la lírica, en les paraules que escric i que callo, en el dolor que disfresso amb un somriure i que expresso en la soledat. Somiadora, romàntica, intento donar el millor de la meva persona, aprendre dels meus errors i sí, tinc molts defectes, potser masses; sóc tant complicada... I el pitjor és el fet de no poder evitar donar voltes en els meus sentiments, pensaments i records. Aquesta incontrolada rentadora mental, el meu cerbell, que sempre centrifuga però que mai acaba el seu programa.

T'he dit adéu i malgrat tot, no sóc capaç d'oblidar-te, de no pensar-te, de guardar-te en el baül dels records... I passen els dies, els mesos i malgrat segueixo girant el full del calendari em pregunto quan deixaré de somiar-te, quan et diré adéu, aquesta vegada sí, per sempre AMOR.